Catàleg de la foneria Mir

Catàleg de la foneria Mir

Mercè Tatjer i Mir és Llicenciada en Història moderna i contemporània (1971) i Doctora en Geografia (1987) per la Universitat de Barcelona. Professora de la UB d’ençà el 1971, és actualment  catedràtica emèrita de Didàctica de les Ciències Socials a la mateixa  Universitat.

Experta en geografia i història urbana, ha col·laborat i col·labora amb diferents grups de planejament i recerca (EARHA) així com amb institucions publiques, Arxius Municipals de Districte de Barcelona, Grup d’Habitatge Social del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, PROCIVESA), cíviques (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) i pedagògiques (IMEB, Centres de Recursos Pedagògics), i en programes de recerca i de difusió i didàctica del patrimoni industrial i de la ciutat ( Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ). Ha participat  com  a organitzadora i ponent en nombrosos congressos, col·loquis i jornades i ha impartit conferències i classes a cursos de Postgrau, Masters i Doctorat en diverses universitat nacionals i estrangeres.

Ha obtingut tres vegades el Premi Bonaplata otorgat per  l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya per les seves recerques i estudis del patrimoni industrial de Barcelona, realitzades amb equips multidisciplinars. Entre les seves principals línies de recerca es troben les referides a: Propietat immobiliària i l’espai urbà; Els processos d’urbanització i l’estructura social de Barcelona i de les diferents àrees i barris; L’habitatge popular i obrer, i les condicions d’habitabilitat i d’higiene publica i privada a la ciutat dels segles XVIII a XX; Patrimoni industrial i espai urbà. Les fonts documentals i cartografia per l’estudi de la ciutat amb recerques sobre La Contaduría d’Hipoteques, el Registre de la Propietat, i les fonts demogràfiques. Destaquen també les seves col·laboracions en projectes de Museografia,  difusió i didàctica del patrimoni.

Document comercial de la foneria Damians

Document comercial de la foneria Damians

És autora d’un centenar d’articles i deu llibres com a resultat de les seves pròpies investigacions. Entre els més detacats: La Barceloneta del siglo XVIII al Plan de la Ribera (Barcelona, 1973), Burgueses inquilinos y rentista, 1988; Els banys de mar a Catalunya, 2012; Barcelona, ciutat de fàbriques, 2015); com coautora, ha participat en nombroses publicacions col·lectives sobre termalisme (Historia termal de Caldes de Montbui, 2002), patrimoni industrial (Memoria del passat industrial de Les Corts, 2005; La ciutat de les fàbriques. Itineraris Industrials de Sant Martí, 2002;  De la revolució industrial a la Revolució tenològica: 150 anys d’historia de la Maquinista Terrestre i Marítima, S.A. i de MACOSA, 2009; La Barcelona del ferro. A propòsit de Joan Torras Guardiola, MUHBA, 2011 ).

Quan vau començar a treballar el passat siderúrgic i metal·lúrgic de la “Barcelona de ferro”… i per quines raons?

Columna de ferro colat. Foneria Escorsa

Columna de ferro colat, fosa per la casa Escorsa

De fet, mai vaig tenir la intenció de treballar aquest tema. El meu interès s’encaminava més aviat cap a l’estudi dels barris industrials i obrers de la Barcelona dels segles XIX i XX. Però, com que en aquests barris m’apareixien nombroses indústries vinculades al ferro, vaig decidir fer una primera aproximació a aquest tema. Vaig començar per la Barceloneta, el barri on van néixer bona part de les grans indústries Mecano-metalúrgiques de ferro a Catalunya: La Maquinista Terrestre i Marítima, la fàbrica Vulcano, l’Escuder –que fou el primer fabricant de màquines de cosir d’Espanya–, la foneria Domènech, una de les primeres de Barcelona.

Cap als anys 1980-1985, com a conseqüència de les actuacions iniciades a la vila Olímpica, desperta a Barcelona l’interès pel patrimoni industrial. S’inicien aleshores els primers estudis sobre patrimoni industrial i és en aquest context quan començo treballar aquest tema, juntament amb altres persones interessades. El sector metal·lúrgic estava força oblidat i no s’atacava en tota la seva complexitat: és a dir, es tenia coneixement del funcionament de les grans fàbriques però escassa informació sobre el conjunt del sector.

El meu interès pel treball del ferro s’explica també per les arrels familiars del meu avi i el seu germà, molt vinculades a la petita empresa.

La siderúrgia i la metal·lúrgia foren, junt amb el tèxtil, els principals motors de la Barcelona industrial. No obstant, sembla que els barcelonins vivim d’esquenes al nostre passat “de ferro”? Som conscients de la importància d’aquest sector en la història econòmica i social de la ciutat?

Marca de la foneria Escorsa, pertanyent a la columna anterior

Marca de la foneria Escorsa, pertanyent a la columna anterior

No ho som del tot. La raó principal és que tenim molt pocs monuments remarcables de ferro: del segle XIX, per exemple, només conservem el monument a Colom i la columna de la Plaça Medinacel·li, dedicada a Galceran Marquet i construïda a la foneria Esparó.

La indústria siderúrgica i metal·lúrgica és important des del punt de vista econòmic, constructiu o empresarial, peró també social: a Catalunya, un nombre força important de treballadors va estar associat a la indústria del ferro!!

El ferro és un material trascendent en el desenvolupament  del transport i de les grans estructures metàl·liques que han donat lloc a les construccions modernes (la denominada “arquitectura del ferro”). Algunes d’aquestes estructures eren vistes, com al Born, però d’altres estan amagades, com passa a la seu central de la Universitat de Barcelona.

La presència d’elements de ferro va tenir també una gran repercussió en la societat i va contribuir sens dubte a millorar les condicions de vida de la gent: en són bons exemples les cuines i les estufes de ferro colat, les banyeres o les canonades per desaigüar.

Catàleg de la foneria Escorsa

Anunci de la foneria Escorsa, publicat a l’Anuario de la Asociación de Arquitectos (1905)

L’arquitectura del ferro permetia crear espais  d’ús social, com els mercats, els ferrocarrils o els ponts: els primers, amplis i il·luminats, afavorien la compra-venda, però també la reunió i socialització. Els ferrocarrils i els ponts no només facilitaven el transport de persones i mercaderies: també la comunicació humana.

Encara no som prou conscients de fins a quin punt els objectes de ferro han contribuït a millorar les condicions de vida i a facilitar les tasques de la vida diària! I què els elements de foneria formen part del paisatge urbà, tant a les façanes de les cases de veïns –especialment a l’Eixample- com en les fonts públiques arreu de la ciutat.

Catalunya, i Barcelona, tenen un riquíssim patrimoni de ferro que cal reivindicar i posar en valor. El catàleg inclou des de serralleries artístiques, tallers metal·lúrgics i grans foneries, fins a tot tipus d’elements industrials, arquitectònics i artístics… Quins valors destacaríeu d’aquest ric conjunt patrimonial?

Malauradament, s’han destruït els grans conjunts industrials vinculats al ferro. No se’ls ha considerat mai com a part de la nostra identitat.: Diagonal Mar era MACOSA (Materiales y Construcciones S.A), una de les indústries de material pesant més importants del país, i no se n’ha deixat cap traça! Tampoc s’han conservat les estructures metàl·liques construïdes l’any 1888 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. Can Torras, l’empresa constructora de l’estructura del monument a Colom, no te ni tan sols una placa de reconeixement!

Font de ferro colat, decorada amb un tritó (1861). Jardinets de Joan Altisent (Barcelona)

Font de ferro colat, decorada amb un tritó (1861). Jardinets de Joan Altisent (Barcelona)

El cas més flagrant és el centre comercial de La Maquinista: el  nom és l’únic element que recorda que en aquells terrenys s’aixecava la Maquinista Terrestre y Marítima, la principal foneria industrial  d’Espanya i responsable de la construcció de pràcticament tots els ponts al llarg del segle XIX.

El mercat del Born és un altre exemple d’oblit: encara no han vist la llum els estudis efectuats a les estructures de ferro ni els itineraris dissenyats per posar en valor l’arquitectura del ferro a Barcelona.

Quins projectes teniu per al futur?

Completar el què he publicat sobre el ferro en el paisatge, recuperar les estructures metàl·liques  i, molt especialment, els elements arquitectònics que ens apareixen en forma de pilar de fosa. Voldria aprofundir també en algunes empreses que vaig estudiar fa temps, com la foneria Escorsa –una de les primeres de Ciutat Vella– o completar la trajectòria d’altres empreses desconegudes que van ser rellevants en la història del ferro a Barcelona.

Més info:

Sobre Mercè Tatjer

Article “La indústria a l’Eixample”

Llibre “La Barcelona de ferro”