Si bé Espanya participa a la Font Europea de Llum de Sincrotró (ESRF) de Grenoble on, a més té dues línies pròpies, és un dels grans països d’Europa que no té cap font pròpia. És més, la desena d’instal·lacions d’aquesta mena que hi ha a Europa estan al nord d’una línia que va de París a Trieste. Això vol dir que els usuaris espanyols, si volen utilitzar aquesta eina, han de fer llargs desplaçaments i usar fonts estrangeres de manera parasitària.
La llum de sincrotró té unes propietats que la fan molt especial. A més de la seva extraordinària intensitat, té espectre continu (abasta longituds d’onda de l’infraroig als raigs X), s’emet formant un pinzell molt estret cap endavant, està polaritzada i s’emet a impulsos molt curts separats temporalment en períodes molt precisos. Aquestes propietats la fan indispensable per a molts científics.
L’absència d’un equipament científic d’aquest tipus en una àrea tan extensa va fer decidir l’any 1992 el govern de la Generalitat a prendre la iniciativa de cons-truir-ne un. Amb aquesta finalitat va crear una Comissió Promotora del Laboratori, va iniciar un pla de formació de personal i va contractar un director. Aquest equip va fer un estudi detallat de la font, en va dissenyar les peces fona-mentals i va contractar la construcció dels prototips més importants a empreses espanyoles. L’any 1995 es va firmar un conveni amb el govern espanyol, inici d’una col·laboració que es va concretar més l’any 2002 quan els dos governs van signar un protocol d’intencions que establia el compromís per a la construc-ció, a Cerdanyola del Vallès, d’una font de tercera generació del tipus de la que s’havia dissenyat. El juliol del 2003 es va constituir el Consorci per a la Construcció, l’Equipament i l’Explotació d’un Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) i el mes de setembre es va posar en marxa la construcció d’ALBA, que, segons la seva definició inicial, havia de tenir cinc línies experimentals en la seva primera fase.
Des d’aquell moment, sota la direcció d’un Consell Rector, copresidit pel titular del Ministeri i de la Conselleria corresponents, s’ha avançat molt: s’ha seleccionat una ubicació adequada (després d’un curós estudi geotècnic), s’ha redactat un projecte executiu dels edificis, s’han dissenyat tots els elements dels acceleradors, i s’ha constituït un equip humà que treballa en dependències provisionals al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment les obres ja estan avançades i una bona part de l’equipament del sincrotró està ja dissenyat i encomanat a em-preses espanyoles o estrangeres. Es preveu que l’edifici que ha d’acollir la instal·lació estigui acabat l’estiu de 2008 i que la font de llum de sincrotró, ja amb dues línies experimentals addicionals, comenci a funcionar a finals del 2009 o principis del 2010.

Estat actual de les obres del sincrotró ALBA

La llum de sincrotró és una eina que es fa servir cada vegada més en molts camps de la recerca, tant bàsica com aplicada. Fins cap als anys seixanta, els principals i gairebé únics usuaris de la llum de sincrotró van ser físics, però d’aleshores ençà la situació ha canviat molt i han sorgit moltes noves aplicacions en camps de la química, la biologia, les ciències ambientals i, fins i tot, l’art.