Tic
Sumari
  Els museus i les tecnologies de la informació.
La vida dG (després de Google)
  Albert Sierra
Historiador de l’art i museòleg.
Manté el blog www.museusdospuntzero.blogspot.com
  Les tecnologies de la informació (TIC) s’han integrat silenciosament en la nostra vida de cada dia i infecten totalment àmbits com la comunicació l’oficina, la ciència, i fins i tot un sector tan essencialment conservador com el patrimoni i els museus.


Les TIC, i la seva expressió quotidiana (correu electrònic, Internet, mòbil), representen per als museus un nou camp on moure’s, un nou canal pel qual comunicar-se amb els seus usuaris (que seran diferents), una nova eina de creació i distribució de continguts (també diferents!), i per què no dir-ho, un nou mal de cap.

Respecte a les expectatives que ja tots tenim quan cerquem informació, els cercadors actuals ens han malacostumat a tenir la resposta al moment i només amb un clic. I ara qui no ofereix la seva informació amb aquesta rapidesa ja està per sota del nivell normal. No serveix navegar per set nivells d’una web estructurada, vull la resposta, ja. Si algú encara recorda els primers cercadors, les webs recollides estaven estructurades en blocs temàtics organitzats per profunds tesaures (en una ordenació com la que tots tenim encara en els nostres museus per a la nostra informació i documentació). Els cercadors actuals ja no funcionen així, ara se cerca sobre el text complet (de tot Internet!) i s’ordenen les fitxes (webs) per la seva rellevància respecte de la pregunta. Els resultats són inapel·lables. Gairebé totes les institucions que tenen el seu contingut disponible a Internet busquen els seus propis documents a Google perquè en el seus sistemes de catalogació costa més trobar-los. Hauríem de començar a buscar una vitrina on preservar els tesaures i pensar en la recuperació d’informació sobre els objectes de museus per paraula clau, sobre la lectura de text complet i basant-nos en la rellevància. Ja fem tard, que la nostra era és dG (després de Google) no aG (abans de Google). Trobar els nostres objectes a Internet ha de ser tan fàcil com buscar fotos a Flickr o a Panoramio o videos al You Tube. Qui vulgui fer experiments que comenci amb Google Desktop.

  Gerri de la Sal: un paisatge i diferents mirades
  Un nou multimèdia del mNACTEC permetrà explorar, i sentir, el paisatge de la sal de Gerri. El projecte utilitza les TIC per fer conèixer i revaloritzar el patrimoni industrial i cultural d’aquest singular territori. Un pas previ a visitar-lo per gaudir-ne.

Primera mirada de Gerri de la Sal

 

El nou web del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) donarà accés a Paisatges i rutes industrials, un producte divulgatiu que permet visitar de manera virtual i interactiva diferents itineraris expressament elaborats per fer-los accessibles al gran públic. Sense moure’s de la cadira, el visitant es trasllada a Gerri de la Sal, un lloc on la natura, la cultura, la tradició i el saber fer de les seves gents són indestriables i una autèntica meravella. S’ha emprat realitat virtual per fer comprensible el procés de producció de sal i altres formats de presentació, com són les fotos en 360 graus o els sons d’ocells, perquè la passejada sigui ben atractiva.
L’interactiu ofereix una visió transversal del valor patrimonial i cultural de Gerri de la Sal a través de cinc itineraris: Paisatge de la Sal, Ecologia, Territori i espais naturals, Paisatges sonors i Identitat del Baix Pallars. Aquest darrer permet entendre els aspectes clau de l’activitat salinera, que va ser la base econòmica de la zona des de l’edat Mitjana fins a l’últim terç del segle XX.

Per accedir a l’interactiu: www.mnactec.cat

 

 

print