IS

Entrevista

	Esther Font
	Laura Valls Coordinadora de l’Informatiu
“Treballo en una tasca viva, on cada dia vaig aprenent”	Nascuda a Castellar, i resident a Sant Feliu del Racó, l’Esther Font és una apassionada de la natura i dels espais oberts, afeccionada a l’equitació, el senderisme i el tennis. Forma part de la junta del tennis de Castellar, és presidenta de l’AMPA de l’escola, assessora de didàctica i medi ambient de l’ajuntament de Castellar, membre de l’associació de veïns, col·laboradora de diverses revistes de didàctica... I així, és clar, li falta temps per compartir amb la família i amics, encara que ella diu que no es pot queixar perquè amb paciència es pot fer tot.
La trajectòria professional de l’Esther Font ha anat lligada a un procés de formació non-stop. Ja llicenciada en Ciències Biològiques, va endinsar-se en el món del cinema i la comunicació i, posteriorment, es va anar especialitzant en Didàctica i Espais de Comunicació. Des de l’any 1994 fins al 2007, ha treballat com a professional autònoma dedicada a la comunicació científica i ambiental i a la museografia. Amb tot això, encara li queden energies per fer la tesi doctoral.	Com vas anar a parar a un museu de ciència? Com tot a la vida, una mica per casualitat. L’any 1995 estava treballant com a coordinadora de l’Associació per a l’Estudi i la Defensa de la Natura, la qual cosa em va portar a fer diverses exposicions de temàtica ambiental i alguna filmació per a la televisió. A través de la Carme Prats, el mNACTEC em va oferir intervenir en el projecte final de l’exposició Enérgeia i donar un cop de mà en la seva coordinació. Els tallers del mNACTEC, tenen marca Esther Font? Tant com la marca no, però la trajectòria sí. Des dels primers tallers fins ara hi ha hagut una evolució en la manera de treballar, cada vegada tenim una metodologia més acurada i, sobretot, hi ha una bona coordinació entre les diverses persones. Un nou taller requereix la cooperació del servei de Concertació (la Beda), l’equip de monitors, l’adaptació al disseny curricular, l’experiència en la construcció dels ginys i el seu manteniment (Enric Castro) i la participació d’assessors científics. Compaginar rigor científic i divertiment, sembla una tasca difícil... És una tasca viva, on cada dia vas aprenent. Certament és difícil transmetre ciència d’una forma amena sense vulgaritzar i comptant amb l’opinió de tots els interlocutors: l’empresa de teatre, el servei de concertació i visites i de tots els monitors. Per molt bona que pugui semblar una idea, s’ha de provar, formar els monitors i fer-ne un seguiment i avaluació per millorar les diferents activitats i aconseguir un bon resultat final. Finalment, treballar “des de fora” o “des de dins”, canviarà alguna cosa? Sí i no, és evident que hi ha diferències, però pel que fa a la feina, faig la mateixa que feia abans. D’una banda, puc destacar cert alliberament pel que fa al tema de pressupostos i factures. D’altra banda, però, com que la meva feina requereix una part molt creativa, al museu potser em costa més concentrar-me, perquè les feines “no programades” que s’afegeixen a la feina habitual de l’àrea, no permeten avançar al ritme que desitjaria.