Què us semblaria tenir cada matí sobre la taula un recull de premsa amb totes les notícies aparegudes en els diaris de tot el món on hi hagi la combinació de paraules “museus-catalunya”? o “arqueologia-epipaleolític” o la secció de cultura de sis diaris i revistes? Doncs això és exactament el que fa l’RSS a Internet. Si voleu saber com funciona tècnicament podeu mirar la Viquipèdia, però en llenguatge humà el procés és el següent. Per part de l’emissor: imaginem que la web del vostre museu té un apartat de notícies i que avui l’actualitzeu. Si feu servir RSS, a més d’aparèixer la notícia en el seu apartat, automàticament s’haurà generat una versió amb el mateix text però codificada en aquest format que estarà amagada darrere d’un botonet com els que apareixen a la foto. Per part del receptor: Si a mi m’interessa per exemple rebre les noticies de divuit museus, m’hauré donat d’alta del seu RSS fent clic sobre aquests botons i a partir d’aquest moment en la meva pàgina d’inici a Internet (Google, My Yahoo, Netvibes, etc.) tindré el recull de les novetats d’aquests divuit museus, totes juntes, organitzades i actualitzades cada dia, cada hora o cada minut. No cal consultar divuit webs, ho veig tot en una i només les novetats. També puc donar-me d’alta a cerques de paraules concretes en blogs. Si, per exemple, busco mNACTEC a Google Blog Search sabré que parlen de mi: Artneutre, Fcaf, Estètica de la Imatge, Barcelona Photobloggers, Calceu-vos, Habitaçao Social-Urbanismo... Cada vegada que algú més al món en parli, ho sabré al moment. I quan algú pengi un vídeo sobre el museu a You Tube també ho sabré. Si la web del meu museu té RSS, cada cop que pengi una notícia, arribarà immediatament als meus subscriptors, sense fer res, sense enviar cap missatge. El meu blog té RSS (com gairebé tots). I la vostra web?

En els darrers anys, l’evolució de les TIC ha estat espectacular, sobretot en relació amb l’exploració de nous canals de comunicació amb la societat. Els museus han evolucionat conjuntament amb elles per adaptar els productes a les necessitats específiques d’aquestes institucions. En aquest context, el nou portal del mNACTEC no es podia concebre simplement com un espai de difusió, sinó que havia de ser un espai de trobada i d’intercanvi obert i viu.
Explotar la participació i la interacció pròpies de les TIC amb el màxim profit és objecte de nombroses recerques. No es tracta de “penjar” el museu a la Xarxa, sinó de desenvolupar programes específics que complementin la seva oferta. Les visites virtuals, per exemple, permeten ampliar els continguts de les exposicions i poden ser un recurs previ a la visita; i el fòrum, dins de l’àrea de professors, possibilita un intercanvi productiu d’experiències en l’entorn educatiu.
La incorporació dels darrers avenços en les TIC afavoreix també una difusió més efectiva. En disposar d’un gestor de continguts desenvolupat a mida, la informació dels projectes culturals dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC s’actualitza de manera òptima i dinàmica i, alhora, permet informar automàticament de qualsevol novetat als seus subscriptors (sense enviar cap missatge, a través de la sindicació de continguts RSS), amb la qual cosa esdevé una eina clau per fidelitzar el públic.