Com vas arribar al mNACTEC?
La meva formació museològica com a funcionari de la Generalitat durant quinze anys m’havia permès assolir una base àmplia en el món dels museus que es va consolidar, primer, en el desenvolupament de tasques de documentació i d’inventari i, després, en la gestió i la inspecció de museus. L’oferiment de contribuir a tirar endavant un equipament museístic amb projecció com el mNACTEC em va semblar una oportunitat excepcional.

Quina és la teva tasca en l’organització del mNACTEC?
La meva funció és programar i executar les accions necessàries per aconseguir difondre el patrimoni industrial, científic i tecnològic de Catalunya. Els eixos bàsics de les tasques que coordino tenen com a destinació aquesta difusió, mitjançant, en cada cas, les accions més indicades: campanyes de comunicació, exposicions temporals, publicacions, cursos i conferències, productes multimèdia, accions educatives, etc.

Com definiries la difusió del patrimoni industrial de Catalunya que es fa des dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC?
Durant els darrers deu anys s’ha treballat molt en la creació d’una imatge estructurada, eficaç i amb una línia de comunicació continuada. És una feina que no acaba mai i de la qual encara queda molt per fer. El treball engegat permet enfocar amb perspectiva la complexitat de fer arribar a la societat la cohesió d’uns espais que tant de manera local com global expliquen el procés d’industrialització del territori.

Què has après durant aquests anys al mNACTEC?
És difícil centrar-me en algun aspecte concret. Al mNACTEC li dec molt: la confiança, la capacitat de creació i els mitjans per al desenvolupament professional. La meva formació bàsica d’investigador em facilita l’aprenentatge continuat, sempre amb encerts i errades, que és la millor manera d’anar construint. El mNACTEC em permet contactar amb moltes persones que a diari em permeten aprendre i créixer tan en l’àmbit professional com personal.

Quins canvis preveus en el panorama de la museologia científica?
S’estan fent grans esforços per comunicar millor a la societat les investigacions que es desenvolupen i els treballs dels centres de recerca, tot i que falta arrossegar-hi l’empresa privada. És el moment de posar els mecanismes adequats per cercar fórmules de cooperació, de manera que els museus actuïn com a finestra i amplificadors socials de la ciència.