La qualitat i quantitat d’elements de patrimoni industrial van motivar que l’estiu de 2001 s’iniciessin visites a la central hidràulica, amb el temps s’hi van incorporar altres espais com la forja i els col·lectors, fins que el maig de 2006 s’obrí al públic la sala d’Emili Riu, espai que alberga l’exposició permanent.
L’exposició permanent permet descobrir els fets històrics que van motivar la construcció d’una central hidroelèctrica en una vall pirinenca tan allunyada de les grans àrees metropolitanes. La gran reserva d’aigua de la nostra vall, quasi 50 milions de metres cúbics, va motivar que l’Emili Riu, polític i empresari visionari el 1904 encarregués el primer projecte d’aprofitament de les aigües d’alguns dels 28 estanys de la capçalera del Flamisell. La necessitat de disposar d’una energia alternativa, que trenqués la dependència que hi havia al país del carbó gal·lès, va avalar un projecte que es tirà endavant amb capital franco-suís. El projecte consistia en la construcció de canals soterrats que porten l’aigua fins a un estany regular, d’aquí per un canal de transport de 5 km fins a la cambra d’aigües i des d’aquest punt un salt net de 836 metres fins a la central. El salt de Capdella ha estat durant molt de temps un dels més alts d’Espanya i d’Europa.
Com a suport a l’exposició permanent els guies utilitzen una presentació repleta de recursos fotogràfics que permet fer un viatge des d’una Vall Fosca agrícola i ramadera a una vall industrial, sense perdre de vista el context històric de la Catalunya de principis del segle XX. Diversos recursos interactius ens mostren les transformacions que ha sofert la vall, com la desaparició d’alguns del oficis tradicionals motivats per l’arriba de la indústria.
Canonades forçades, col·lectors, turbines, alternadors, quadre de control, poste transformador i forja completen un recorregut exterior que de manera molt didàctica permet al visitant entendre el funcionament d’una central hidràulica, el transport i la distribució de l’energia fins a les nostres llars.
La central hidràulica de Capdella és la primera gran central elèctrica de Catalunya, ja que per primera vegada l’energia es transporta fins a més de 200 km del centre de producció.
La central que encara funciona a ple rendiment en l’actualitat es va automatitzar els anys vuitanta, però es mantenen dues màquines tal com es van muntar el 1914.
L’aigua dels estanys produeix energia a la central de Capdella i des d’aquí continua un viatge per canals i canonades que passa per 14 centrals més abans no arriba al mar.

El Museu és un homenatge a les 4.000 persones que de manera anòmia van realitzar una obra faraònica en un temps rècord de 27 mesos, des de novembre de 1911 fins al gener de 1914, situant aquesta petita vall pirinenca en l'eix central del procés d'electrificació de Catalunya.