IS

Entrevista

	Carme Prats i Joaniquet Coordinadora de Programes

“Desitjo que el Sistema es converteixi en una xarxa de museus de referència”	A finals dels seixanta, ser la primera noia de Pont de Suert amb carrera li havia costat passar per un internat a Lleida i l'emigració forçosa a Barcelona. Els viatges a partir dels 18 anys per països com Israel, Anglaterra, Rússia o els Estats Units d'Amèrica dimensionaren a una altra escala la seva formació. A principis de la democràcia s'inicià en l'ensenyament de ciències naturals i matemàtiques però, inquieta per desenvolupar nous projectes, i biòloga de formació com era, ingressà al Museu de Zoologia de Barcelona.
Amb la tesi doctoral sobre comunicació científica i havent passat pel Kings College o el Natural History Museum de Londres, el 1989 acceptà la direcció del “Departamento de Exposiciones y Programas Públicos” del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Cinc anys després, s'incorporà primer al mNACTEC i més tard retornà a l'àmbit municipal barceloní: Direcció de Patrimoni de l'Institut de Cultura de Barcelona, creació de l'Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània, dels itineraris científics virtuals, de www.bcn.es/ medciencies, o de la revista en línia "latalaia". Després, el pas per la Subdirecció General del Patrimoni Cultural li va fer recuperar la perspectiva territorial, perspectiva que ara aplica des del Sistema Territorial del mNACTEC.	Què és el que destacaries del Sistema Territorial del mNACTEC? Si sortint de Madrid vaig decidir anar a Terrassa és perquè el projecte de “sistema de museu” estès en el territori em va semblar engrescador i molt interessant. A més, s'havia començat la primera exposició permanent, l'Energeia, i calia encarrilar-la fins a bon port. Vaig estar-hi un any llarg, treballant molt i molt a gust. Tanmateix, les coses són com són, i després de la feina intensa d'aquell any em van demanar des de l'Institut Municipal de Cultura, i ho vaig acceptar. Anys després, acabat el meu encàrrec al Departament de Cultura, vaig demanar tornar al mNACTEC per dedicar-me al seu Sistema Territorial. I ara treballo al costat de l'Eusebi Casanelles per tal de consolidar un projecte que ell no ha deixat mai d'impulsar i que jo comparteixo en esperit i format. En quins projectes es treballa actualment? és avui l'element més rellevant. També hem obert dues línies d'acció perquè el mNACTEC i el seu Sistema siguin l'aparador d'investigadors i recerques punteres, i per avaluar la percepció social de la ciència i de la tècnica. Finalment , i a través d'un bon nombre de municipis amb museus del Sistema, hem apostat pel turisme industrial del Pla de Dinamització del Producte Turístic 2006-2008 que impulsa la XATIC, xarxa de municipis amb patrimoni industrial i vocació turística. Cap a on hauria d'anar el Sistema? El Sistema Tterritorial del mNACTEC, amb 25 museus de ciència i tècnica estesos per tot el país, té el seu principal potencial en el model organitzatiu. El model en xarxa i el sistema de treball per programes, fa que qualsevol iniciativa, exposició, publicació, etc. que es faci dins del sistema pugui arribar ràpidament a cadascun dels centres territorials. El sistema funcionarà bé quan tot el que passi en un extrem es noti i repercuteixi en totes les altres extremitats. D'altra banda, pertànyer al Sistema Territorial del mNACTEC és pertànyer a un museu nacional de Catalunya i, per tant, cada component en el seu entorn és un tros d'aquest mNACTEC i té, en el marc global, una dimensió d'escala superior que li permet compartir projectes d'envergadura que individualment serien inabastables. Un desig per al Sistema? Que es converteixi en una xarxa de museus de referència per a estudiosos i de preferència per al gran públic en temps lliure, gràcies a un nivell adequat de recursos que permeti l'excel·lència dels programes i serveis del Sistema Territorial del mNACTEC.