Enguany se celebra el centenari de la inauguració del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Des de l’inici, la trajectòria de la fàbrica ha anat paral·lela al curs dels esdeveniments que s’han produït en la societat. El mNACTEC, com a actual beneficiari de l’espai arquitectònic de la fàbrica, vol commemorar els cent anys d’existència del Vapor amb tot un seguit d’actes, de propostes i d’activitats programats per a l’any 2008, que posaran en conjunció el passat, el present i el futur d’aquest espai emblemàtic de Terrassa.

El Vapor Aymerich, Amat i Jover es va inaugurar el novembre de 1908 en el si de la vila industrial de Terrassa, fruit de la iniciativa dels tres industrials que li donen nom. La fàbrica de seguida es va convertir en un dels motors principals de l’economia catalana i la seva trajectòria sempre ha estat reflex del que s’esdevenia al voltant seu.
A la nau industrial d’onze mil metres quadrats s’hi desenvolupava tot el procés de transformació de la llana. Els treballadors i treballadores estaven organitzats en grups per fer anar la diversa maquinària que facilitava els diferents processos: des del pentinament i el cardatge fins a l’acabament, passant per la filatura, el tissatge i els tints. El soroll que hi havia a les naus tèxtils era esfereïdor i massa sovint havien de comunicar-se pràcticament per senyes.
Primerament, era una sola empresa la que s’ocupava de tot el procés i, més endavant, la nau es va anar poblant progressivament de multitud d’empreses, cada una de les quals s’encarregava d’una part específica del procés. El 1962, els aiguats van malmetre força la nau i, des d’aleshores, els anys més gloriosos de la fàbrica van anar quedant enrere, fins que l’any 1978 va plegar l’última gran empresa que hi treballava. L’any 1983 la Generalitat de Catalunya va comprar el Vapor amb la intenció d’iniciar un procés de relectura de l’edifici que li permetés desenvolupar una funció museística per a la qual no havia estat concebut. Des de la nostra perspectiva actual, podem concloure que el nou ús que es va donar a la fàbrica va ser ben escollit i que, d’alguna manera, ha fet homenatge als milers de treballadors i treballadores que van ajudar a tirar endavant una indústria, una ciutat i un país.
Com si es tractés de la vida d’una persona, la vida del Vapor ha estat una existència rica i diversa, convulsa i, de vegades, incerta. Confiem que en passar el llindar d’un segle, el Vapor Aymerich, Amat i Jover continuï fent història: una història, i també moltes històries, sempre immersa entre la indústria i la cultura.

La passada tardor es va posar en funcionament l’accelerador de partícules LHC (Large Hadron Colider) del CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear).
El mNACTEC és l’aparador d’aquest esdeveniment que va començar el 2007 i abastarà tot el 2008 gràcies a un ajut del Ministeri d’Educació i Ciència. L’arrencada va ser amb la conferència “Física de partícules a l’LHC: un viatge cap als confins del Big Bang”, celebrada el 6 d’octubre a càrrec de l’investigador Hugo Ruiz, que en va fer una adaptació als diferents nivells de públic.
Dues activitats més van completar el programa del 2007. El dia 18 de novembre, la conferència “El CERN, nova caixa de pandora?”, a càrrec de Jordi José i Manuel Moreno de la UPC, va explorar les esperances i les pors dipositades en la recerca científica. El format de presentació incloïa pel·lícules i referències als còmics de ciència-ficció. Una forma de fer que va captar l’atenció de grans i petits. El dia 1 de desembre, les “Converses entre la física i la biologia: de la comprensió d’allò més petit a la interpretació d’allò més complex”, van estar conduïdes per dos físics, Lluís Garrido i Josep A. Grífols, i dos ecòlegs, Jordi Bascompte i Jordi Flos, i moderades per Sílvia Bravo. En aquest cas, un format innovador per a un públic molt divers: famílies, estudiants, joves universitaris i adults experts, que va afavorir un debat molt ric en un ambient distès, on el vermut de tardor no va ser cap metàfora.

El 8 i 9 de novembre de 2007, representants del Museu Industrial del Ter i del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia van participar en unes jornades de treball a Guimarães (Portugal) dins del marc del projecte europeu Antena per fixar les bases de dos projectes de cooperació: la reconversió del patrimoni industrial i la creació d'una xarxa virtual de museus relacionats amb el món del teixit. La resta de representants provenien de Terrassa, Lotz (Polònia), Prato i Como (Itàlia) així com d’altres ciutats de Croàcia i especialment de Portugal, totes elles integrants de l’Associació de Comunitats Tèxtils Europees (ACTE), entitat que, entre les seves línies de treball, inclou afavorir que les indústries del teixit siguin sectors de l'economia que puguin donar relleu a la cultura, la creativitat i la innovació de les seves empreses i territoris a través de la recuperació i valorització del patrimoni industrial.
Durant la reunió, tant Manlleu com Igualada van plantejar els nous reptes en la recuperació del patrimoni industrial de les ciutats respectives. En el cas de Manlleu, se centra en l’eix que articula el riu Ter, entès com el paisatge més revelador del passat —amb l’estela de vestigis industrials que el caracteritzen— i del present —generador d’estudis i de noves propostes culturals i lúdiques— d’aquest territori. La proposta d’Igualada posa l’accent en la recuperació imminent de l’antic Escorxador com a espai per a la cultura, així com en la de la Igualadina Cotonera, i assenya un dels grans reptes de la ciutat: valorar el barri adober com un dels paisatges urbans més identificatius de la ciutat i més singulars del conjunt de Catalunya, i la necessitat urgent que sigui contemplat amb totes les seves possibilitats de recuperació i projecció.

Una col·laboració estreta entre el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig i Hines, empresa immobiliària d’Estats Units propietària de la majoria de la Colònia, ha permès elaborar un interessant treball audiovisual sobre la història oral de Cal Vidal.
El documental és fruit de llargues hores d’entrevistes, xerrades i converses en les quals han estat protagonistes els veïns de Cal Vidal i que s’han realitzat en el marc de les instal·lacions del Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.
De les 15 hores enregistrades ha sortit un audiovisual de 30 minuts de durada amb un alt contingut històric, que proporciona un entretingut i emotiu document. També ha permès disposar d’un fons d’història oral que sens dubte serà una aportació per millorar l’arxiu de la història i memòria de les colònies. Fins ara, un dels treballs més complets i rigorosos que s’havien fet és Històries del riu, llibre elaborat per la periodista Dolors Clotet i publicat per Regió 7.

La cultura científica com a part integral d’una democràcia saludable va ser el tema de fons de la quarta edició d’aquest congrés, que es va celebrar entre el 21 i el 23 de novembre a la seu del CSIC a Madrid. La nombrosa assistència indica que la comunicació científica, en totes les seves cares, ha guanyat presència i notorietat al llarg d’aquests anys.
Entre d’altres, es va debatre la necessitat de dotar el mitjà televisiu d’una oferta consistent i estable de comunicació de la recerca en la seva programació, i es va discutir si la ciència ha d’ocupar o no una secció específica en els mass media. També es va plantejar el repte d’aconseguir una societat amb un coneixement científic suficient per participar en la presa de decisions i es va constatar la necessitat de treballar en xarxa des de l’àmbit local. Una iniciativa inèdita en aquest sentit és la figura de l’agent local de cultura científica de la FECYT.

Del 9 al 14 d'octubre el Museu va participar en la Fira del Llibre de Frankfurt convidat per l'associació alemanya de llibres d'artista BuchDruckkunst. Amb un ampli estand de més de 33 m2, el Museu oferí demostracions de l'elaboració del paper fet a mà i exposà la seva àmplia gamma de paper per a llibres d'artista i obra gràfica.
El Museu també era present en altres stands de rellevància com el de l'Agència Literària Carmen Balcells on es mostrava el Corol·lari Català dels escriptors Miquel de Palol i Valentí Gómez, un llibre únic fet amb paper del Museu, escrit i il·lustrat a mà pel cal·lígraf Keith Adams. La prestigiosa agència literària presentava també en aquest espai el llibre Thopaga, amb il·lustracions de l'artista Miquel Barceló i amb un paper molt especial fet al molí del Museu. L'institut Ramon Llull va regalar el cartell del logotip de l'Institut fet per Miquel Barceló i imprès sobre paper del Museu.

La darrera setmana del mes d’octubre es va celebrar la Tercera Setmana del Tren a Catalunya. Aquesta iniciativa, creada conjuntament pel Museu del Ferrocarril i la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, arriba a la tercera edició amb un ventall d’actes dedicats, en aquesta ocasió, al futur del ferrocarril, que es va celebrar entre el 22 i el 28 d’octubre en les diferents seus dels organitzadors.
Entre d’altres activitats cal destacar la presentació de la pel·lícula Trenhotel patrocinada per TV3 i France3, amb la col·laboració especial d’ELIPSOS Internacional, S.A. L’acte va tenir lloc el dia 23 d’octubre al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, i va comptar amb la signatura del Conveni ELIPSOS Internacional, S.A, Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Fundación de los Ferrocarriles Españoles; projecció de la pel·lícula i col·loqui posterior.

Durant el mes de juliol es van enllestir les obres de la nova carretera que dóna accés a les instal·lacions del Museu de les Mines de Bellmunt, situat a l’antic complex industrial de la mina Eugènia. El nou accés permet descongestionar el trànsit dins el nucli urbà i facilita l’arribada d’autobusos de grans dimensions, ja que el seu traçat transcorre per fora del nucli, i evita així els estrets carrers del poble. A més a més s’ha habilitat un aparcament per a autobusos a la mateixa sortida de la mina. Cal destacar també la millora de la senyalització del Museu de les Mines amb la col·locació d’un nou senyal a la cruïlla de la carretera N-420 amb la TP 7101, que uneix Bellmunt del Priorat amb Falset.

Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC figuren entre el centenar de museus i equipaments culturals als quals els mestres i docents poden accedir gratuïtament, gràcies a l'adquisició d'un carnet, per tal d'esdevenir en major grau els prescriptors dels consums culturals dels joves i adolescents. El carnet és el resultat d'un acord entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el Departament d'Educació, i es pot descarregar fàcilment des de la pàgina del Departament d'Educació (http://www.gencat.cat/educacio) i és vàlid per a tots els museus dependents dels poders públics de Catalunya i d'altres que s'hi han adherit.

El 3 de novembre a dos quarts de deu es va donar el tret de sortida als automòbils antics concentrats a la plaça del Monestir de Pedralbes de Barcelona: s’iniciava el Rallye Tardor que, passant per la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret a Sils, havia de concloure a Tossa de Mar.
Aquell dia, els visitants de la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret van poder contemplar des de les 11 i durant gairebé dues hores un gran nombre de vehicles extraordinaris, entre els quals hi havia tres Jaguar E molt ben restaurats i un Chevrolet Belair descapotable. Després d’una visita comentada a la Col·lecció, els participants van seguir la ruta fins a Tossa de Mar, on els esperava el repartiment de premis.

El passat mes d’agost, el Parc Cultural de la Muntanya de sal de Cardona va comptar entre els seus visitants amb l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter. Cardona difícilment podrà esbor-rar la petjada d’un personatge que un dia va ser el màxim dirigent del país més poderós del planeta i que destaca per la seva proximitat i calidesa humana.
Acompanyat de la seva esposa, Carter era a Cardona en una estada de caràcter privat que no havia estat anunciada. Tot i això, l’inusual desplegament policial va generar expectació entre la població. El també premi Nobel de la pau va rebre una càlida benvinguda per part de l’alcalde, Josep Maria Sala, i va ser investit Ciutadà d’Honor. Després de visitar el parador i el castell, es va desplaçar fins a les mines de sal, on va seguir amb interès les explicacions i on va poder adquirir objectes de sal.