Han passat sis anys des que, amb motiu de l’Any Gaudí, es va posar en marxa l’organització periòdica de visites públiques en el recinte de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis d’Esplugues. En els inicis, era una iniciativa prevista només
durant aquell any 2002. No obstant això, l’èxit, l’acollida i l’interès suscitat –reforçat per la immediata posada en marxa del Museu Can Tinturé que acull la col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel– han fet possible la seva continuïtat fins ara.
La gran varietat i singular tipologia de forns reunits en aquest espai, així com d’altres elements d’interès (basses, xemeneia...) confereixen una certa excepcionalitat a tot el conjunt, malgrat la no conservació de les naus que l’empresa alçà els anys 1913 i 1914.
La visita a “La Rajoleta” ens introdueix en els antecedents i inicis de la història de la fàbrica, l’extraordinària aventura que, l’any 1874, va iniciar Jaume Pujol i Bausis amb la producció d’unes ceràmiques de gran qualitat i avançat disseny que se sumaren als missatges de modernitat de l’època. En molts aspectes, “La Rajoleta” fou una empresa capdavantera: l’adopció de l’energia de vapor ja des de l’any 1886, la recuperació de la tècnica del daurat, l’adopció de noves matèries com el gres, que, fins aleshores, majoritàriament, s’importava d’Anglaterra, la praxis del binomi art-indústria... són dades que en delaten la projecció i transcendència.
En l’actualitat, Esplugues, gràcies al significat de la fàbrica, forma part de la Ruta Europea del Modernisme, fruit de la rellevància productiva de les seves ceràmiques, especialment, durant el període d’auge del Modernisme. Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda... nodriren les seves obres arquitectòniques dels elements ceràmics elaborats a Pujol i Bausis; així mateix, bona part d’aquests arquitectes juntament amb altres artistes (A. Gual, A. de Riqué, L. Brú...) van fer encàrrecs a la fàbrica.
La visita al recinte ens permet no solament gaudir dels resultats de la seva producció, sinó que intenta explicar part dels seus processos i el funcionament dels seus esplèndids forns industrials, dels quals destaquem els sis forns de tipus àrab –dos d’ells soterrats–, el forn descobert, el forn de reflex metàl·lic i els dos forns d’ampolla.
La història de la fàbrica des dels seus inicis és dilatada, complexa i apassionant, repleta de lluites i d’inquietuds, amb encerts i errors, però amb l’esperança d’estar ben projectada cap al futur.