El 1650 aC, un tsunami creat per l’erupció del volcà de l’illa de Santorini, al mar Egeu, assolava la flota naval de Minos a les costes de Creta, al Mediterrani Oriental. El Mare Nostrum, bressol de cultures i civilitzacions, té un rècord de tsunamis i catàstrofes naturals en el passat. Però tots aquests cataclismes també podrien repetir-se en el futur. «La Mediterrània és una zona altament vulnerable al risc geològic» explica Àngelo Camerlenghi, professor d’investigació ICREA al Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB). El Mediterrani és un laboratori natural a petita escala, on poden trobar-se diferents ambients geològics d’interès científic: zones de subducció, marges passius, grans deltes fluvials com el del Nil –el més gran del món– i fins i tot plaques continentals que col·lisionen a la frontera límit dels marges oceànics. Però el Mediterrani també ens mostra el seu nervi geològic per estudiar el risc natural associat a cataclismes amb potencial efecte destructor (tsunamis, erupcions volcàniques, esllavissaments marins, sismes submarins, impactes de meteorits, etc).
Estudiar la complexa relació causa-efecte entre els episodis d’inestabilitat del fons oceànic i el risc geològic és l’objectiu de MEDSLIDE, una proposta per desenvolupar un projecte científic dins l’Integrated Ocean Drilling Program (IODP) i sota la coordinació dels investigadors Àngelo Camerlenghi i Roger Urgelés del GRC Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB, i on col·laboren l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i altres experts de l’àmbit internacional. En la mateixa línia, el projecte TRANSFER de l’IODP, liderat per Stefano Tinti i coordinat a la UB pel catedràtic Miquel Canals (cap del GRC Geociències Marines), també aposta per dirigir la mirada dels científics a l’estudi del risc geològic en punts d’alta vulnerabilitat a la Mediterrània.
Els esllavissaments submarins, que en alguns casos s’acumulen de manera recurrent a les riberes mediterrànies, són la segona causa dels tsunamis (del japonès tsu: port i nami: onada) desprès dels terratrèmols. Al Mediterrani, un mar de petites dimensions i amb alta densitat poblacional en les zones costaneres, un gran tsunami podria tenir efectes devastadors. «En cas de tsunami, les onades podrien arribar ràpidament a les costes i causar greus danys personals i materials» apunta el professor Camerlenghi. Arran de la participació europea a l’IODP a través de l’European Consortium for Ocean Research Drilling (ECORD), els geòlegs estan perfilant noves estratègies per investigar les catàstrofes naturals i millorar la prevenció del risc geològic a la Mediterrània i a altres regions del planeta. La tecnologia de perforació del subsòl oceànic, a més d’impulsar la ciència bàsica per estudiar l’estructura de la Terra sota els oceans, està ajudant a resoldre problemes geològics a escala global obrint fronteres a la recerca de nous recursos minerals i energètics en profunditat, la tectònica de plaques en la litosfera oceànica, la dinàmica dels cicles geobioquímics i l’evolució climàtica i biològica a la Terra.

Mapa dels pous perforats pels projectes Deep Sea Drilling Project (1968-1983) i Ocean Drilling Program (1985-2003) en els fons marins dels oceans del planeta.

Perforant mars i oceans al planeta Terra

En plena Guerra Freda, a mitjan segle XX, la idea científica de perforar els fons oceànics revolucionava la visió clàssica sobre la tectònica de plaques. El març últim, la UB acollia una reunió de l’IOPD (Integrated Ocean Drilling Program, IODP), el programa internacional de perforació del subsòl marí amb tecnologies per perforar fins a 7.000 metres de subsòl marí a 11.000 metres de profunditat.