Entrevista
Sumari
  Joan Munt
Vicepresident de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

“A l’Associació del mNACTEC
vaig descobrir la força de la
societat civil”

L’associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica va ser una iniciativa del Col·legi de Enginyers Industrials de Catalunya per aconseguir crear un espai on custodiar, divulgar i estudiar un període que va ser essencial a la historia contemporània del país. Una associació creada amb l’objectiu bàsic de crear un Museu que va ser –i encara avui ho és- una iniciativa pionera i innovadora. El Joan Munt que ara, entre d’altres càrrecs, és el Vicepresident d’aquesta associació va ser una de les persones que va participar en ell desenvolupament i dinamització d’un projecte museístic nacional que ja és referent internacional.


D’aspecte assenyat, amb un posat rigorós i mirada aguda, la seva presencia evoca l’home de negocis català que ha invertit molta vida en fer la feina ben feta. Al que va ser directiu de l’IBM durant quaranta anys, també va triar esgarrapar temps per organitzar i empènyer projectes que requerien l’activa participació de la societat civil. Ha estat dedicat a activitats associatives vinculades a la potenciació del món de la tècnica, la cultura científica i el patrimoni industrial creient sempre en el associacionisme amb l'esperança d’ajudar a millorar la societat.

Perquè a finals dels vuitanta va voler formar part de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d' Arqueologia Industrial de Catalunya?
La iniciativa va sorgir d’una comissió del Col·legi de Enginyers Industrials. Jo vaig incorporarme en un projecte que ja s’havia engegat. En aquell moment em va interessar apropar-me a un àmbit que no estava relacionat ni amb el meu món de la informàtica, ni el de la més pura enginyeria. Va ser una oportunitat d’entrar en contacte amb professionals molt diversos i amb formes de veure el món molt diferents.

Quin paper va tenir en la consolidació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya?
Durant deu anys em van encarregar la tasca de presidir l’Associació i en aquell període vaig participar en la fundació de l’entitat autònoma del Museu. Una de les funcions va ser recolzar el Museu i fer de representant dels Enginyers Industrials en el Consell Rector del Museu. És quan vaig descobrir la força que pot tenir la societat civil quan s’organitza per aconseguir un objectiu. També va ser durant la meva presidència que s’anomena oficialment a l’Eusebi Casanelles com a director del Museu.

Quina ha estat la trajectòria de l’associació durant aquests anys?
La estratègia de l’associació en els seus inicis, va esser aconseguir la creació del Museu; una vegada aconseguit aquest objectiu, ha estat la de ajudar a créixer el Museu, fins la seva total consolidació, a l’hora que es tiraven endavant activitats per la protecció i difusió del patrimoni industrial català.
La Associació ha estat oberta a tot tipus de col·lectius interessats en la preservació
del patrimoni industrial, de manera que tenen cabuda persones de diferent formació i professions, el que resulta molt enriquidor. En aquets anys s’ha treballat molt perquè la ciència i la tècnica se integri i és reconegui dins del món cultural. Ens sentim molt satisfets perquè fa poques setmanes el Parlament ha aconseguit aprovar la Llei del Consell de la Cultura i de les Arts en la que, per primer cop, s’incorpora la ciència i la tecnologia com a part de la cultura.

Quins projectes tenen a mig termini?

Analitzar les possibles formes de donar suport i col·laboració al STmNACTEC. Altres aspectes importants són: tirar endavant la Fundació del Museu, intervenir en la creació d’una una llei de defensa del patrimoni industrial o la complerta integració dins del món del ensenyament. Per altre banda, continuem assistint al mNACTEC amb la dinamització de noves activitats.

 

 

print