El patrimoni industrial té una història en què el pas de la protoindústria a la industrialització va produir un canvi en tots els àmbits: el social, el tècnic, l’econòmic i l’artístic, que va generar nous conceptes i nous paràmetres. El temps ja no era el mateix, la relació laboral tampoc, la producció i l’economia, l’oci i el leure, tot va canviar.
El món agrícola, el món dels gremis i el món artesà van patir de sobte una transformació amb l’arribada de la Revolució Industrial, les ciutats es van transformar amb l’engrandiment, molts dels tallers, construccions industrials petites i mitjanes que abans estaven als afores de les ciutats i dels pobles, de sobte es varen trobar dins del nou entramat urbà.

La industrialització a Catalunya va arribar amb retard, en comparació amb la resta de països europeus, com Anglaterra i França, que varen arrancar amb la Revolució Industrial de finals del segle XVIII.

La implantació de noves indústries juntament amb les noves tècniques, va revolucionar el món del treball i de les comunicacions. Les xarxes de transport tradicionals aviat varen quedar obsoletes i van ser necessàries noves infraestructures, ciutats com Terrassa, Sabadell, Manresa, Igualada, centres de producció fabrils, varen ampliar les seves línees ferroviàries, varen construir carreteres per poder arribar als centres d’expedició dels productes que s’hi produïen, com era el port de Barcelona.
Des dels començaments de la Revolució Industrial i, com a conseqüencia, es varen multiplicar els espais industrials, es varen construir grans naus fabrils i noves maquinàries, fets que capgiraren els conceptes societat-treball i producció- economia.
Avui, a principis del segle XXI, tenim un patrimoni industrial extens, un patrimoni fruit de la indústria. En alguns casos aquests testimonis industrials han desaparegut i en altres han resistit las tempestes de l’especulació, la desídia dels polítics, la desinformació i l’oblit, tant pel que fa al patrimoni moble, com a l’immoble, i també al patrimoni documental, a vegades tan malmès.
Es aquí on la societat civil té un paper i una obligació com a interlocutora d’aquest
patrimoni: historiadors, investigadors, associacions, comunitats de veïns, antics treballadors, sindicats, agrupacions, grups que giren entorn del patrimoni industrial per estudiar, difondre, recuperar, denunciar i protegir aquest patrimoni del món industrial, la memòria del treball i de la tècnica en constant evolució.

El present és la petjada del passat que cal respectar i transmetre

En els darrers temps s’han multiplicat arreu del món las associacions que es dediquen a l’estudi i/o a la preservació del patrimoni industrial. Aquest increment i el seu dinamisme és un testimoni visible de la seva autèntica inserció en el si de la població, que dóna esperança a la continuïtat d’un sector, encara jove, que combina el coneixement científic i la dinamització del patrimoni.
Hi ha diferents tipus d’associacions, les regionals que, actuant en les regions on diversos grups s’han estructurat, adaptant-se a les oportunitats i a les especificitats locals per defensar el patrimoni industrial en general, o en casos concrets i puntuals, com els eco-museus. Associacions sectorials, nacionals, temàtiques com la electricitat, les comunicacions, el tèxtil, etc…
Associacions internacionals, com el TICCIH (The Internacional Comité for the Conservation Industrial Heritage) d’àmbit mundial.
E-FAITH (European Federation Associations Industrial Technical Heritage) d’àmbit europeu.
AMCTAIC (Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya).
Groupe d’Històire des Mines et de la Métallurgie (Grup d’Història de les Mines i de la Metal·lúrgia), de París.
Association Française pour l’Étude et la Protection du Patrimoine des Industries de la Chaux et du Ciment (Associació Francesa per a l’Estudi i la Protecció del Patrimoni de les Indústries de la Calç i del Ciment).
CILAC (Comité d’Information et de Liaison pour l’Archéologie, l’Étude et la Mise en Valeur du Patrimoine Industriel) d’àmbit territorial francès.
AIA (Association Industrial Archeology), del Regne Unit.
A Europa i a la resta del món hi ha moltes més associacions, algunes d’àmbit local i d’altres d’àmbit estatal.
Són necessaris, doncs, els congressos,les reunions i les jornades per intercanviar i posar de relleu l’estat de la qüestió i obrar en conseqüència.
Tots aquests moviments són un nexe entre la societat civil i els poders públics, associacions, grups d’interlocució i de consens per portar a terme la recuperació
d’aquest patrimoni tan incomprès i malmès.