L'octubre de l'any 2002 l'Ajuntament de Cardona va decidir convertir l'antic recinte de Mina Nieves en el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, amb l'objectiu de donar a conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i material existent a la vila com a conseqüència de l'explotació que s'ha fet al llarg de la història d'aquest preuat recurs mineral.
La sal és l'únic recurs mineral que és comestible per l'home. Aquest és el motiu que explica que la sal hagi estat explotada des dels orígens de la humanitat, ja que a part de ser comestible, també pot ser utilitzada amb moltes finalitats diferents. A més, la sal antigament era un producte molt valuós perquè s'emprava per a conservar els aliments, de fet, era l'única manera que hi havia de fer-ho.
Gràcies als testimonis arqueològics trobats, se sap que durant el Neolític(4.500- 2.500 aC ) la sal de Cardona ja era explotada. També durant el període en el qual els romans van ocupar Catalunya, la sal de Cardona continuava sent explotada.
Al llarg de tota l'Edat Mitjana, la titularitat de la Muntanya de Sal pertanyia als senyors de Cardona. La sal i la seva explotació va ser la principal font d'ingressos d'aquests, així com la principal explicació del seu enriquiment i ascens polític, ja que la riquesa generada per la sal va fer que els vescomtes passessin a convertir-se primer en comtes (1375) i després en ducs de Cardona (1491).
A començaments del segle XX es descobria la conca potàssica catalana, i Unión Española de Explosivos, la gran societat d'àmbit estatal per a la fabricació d'explosius, superfosfats i adobs compostos, es feia amb la titularitat de les salines de Cardona.
L'any 1925, aquesta societat engegava un nou projecte industrial per a l'extracció de clorur sòdic i potàssic a Cardona, que incloïa l'obertura d'una nova mina, una fàbrica per al tractament del mineral i la connexió entre ambdues mitjançant un cable aeri i el transport fins al port de Barcelona.
L'any 1929, es van iniciar els primers assaigs de la nova explotació, i el 1933 la nova mina assolia la plena producció, una producció que es va mantenir fins al setembre de l'any 1990, moment en què el recinte minaire de Cardona va ser tancat a causa de problemes de rendibilitat econòmica i de seguretat, ja que s'estava treballant a 1308 metres de profunditat.

El Parc Cultural de la Muntanya de Sal, a més de divulgar la importància del fenomen salí a Cardona, és també un homenatge als miners que van treballar en aquesta mina fins a convertir-la en una de les més importants d‘Europa.