IS

Entrevista

	Jordi Bonet President de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, arquitecte director de la Sagrada Família
“El més important és educar les persones perquè tinguin i prenguin la responsabilitat de les tasques que han de fer”.	Jordi Bonet no dubta ni un moment en reconèixer el sentit comú de les persones que han tirat endavant el mNACTEC. Les seves paraules amables, tranquil•les i plenes d’experiència fan balanç d’una vida plena de records que van des de la seva infància i servei militar fins a l’opinió que li mereixen temes com el canvi climàtic o la sanitat a França. Bonet va néixer entre “patrimoni” i cadascuna de les seves paraules el transmet aquest sentiment amb personalitat pròpia.
La Fàbrica Aymerich, Amat i Jover va ser, entre d’altres, un dels espais industrials dels que Jordi Bonet, com a director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, va impulsar-ne la recuperació. La seva estima pel mNACTEC i per la conservació del Patrimoni Industrial es fa palesa en cada una de les seves paraules. A dia d’avui, segueix desenvolupant aquesta passió, matí i tarda, com a arquitecte director de la Sagrada Família de Barcelona.	Com va arribar al món del patrimoni cultural? Des de ben petit em vaig trobar amb un entorn patrimonial i, a casa, em van ensenyar a estimar-lo. La meva àvia era cosina de Puig i Cadafalch, i el meu pare va néixer en una casa construïda per ell, a Argentona. Un estiu, passejant, el meu pare va descobrir el poblat ibèric de Cabrera. Més endavant, durant les milícies, em va tocar anar a construir búnquers a la Vall de Ribes, a Ripoll, i allà, per casualitat, vaig descobrir les pintures de l'absis de Sant Cristòfol de Toses actualment exposades al MNAC. Avui, l'aventura segueix amb la Sagrada Família i segueixo enfilant-me matí i tarda per les seves escales de gat. Què destacaria de la seva època com a director general de Patrimoni Cultural? L'estima pel patrimoni l'he dut sempre a dins. Quan em van proposar ser director general de Patrimoni de la Generalitat vaig contribuir a la compra i restauració, entre d'altres, del Palau Moja, de l'església de Sant Francesc de Montblanc i de la fàbrica Aymerich , Amat i Jover, avui seu del mNACTEC. Vaig proposar, jo mateix, l'Eusebi Casanelles com a director del Museu i encara recordo quan ens van regalar les primeres col·leccions de màquines de vapor o la maqueta de la font màgica de Montjuïc. Vaig aprofitar la meva primera legislatura per recuperar edificis singulars evitant la seva desaparició. Malauradament, no sempre és fàcil aconseguir per part de tothom el respecte cap al nostre patrimoni. Ha evolucionat el coneixement i el concepte de patrimoni per part de la societat? La societat ha canviat molt i ja no es valora la cultura com abans, i sovint la societat civil està molt influenciada per aspectes econòmics. Amb això no vull dir que no s'hagi avançat; simplement, costa molt harmonitzar interessos econòmics i patrimonials. Per això s'agraeix trobar persones com les que treballen al mNACTEC, que dediquen temps i esforç a salvaguardar i donar a conèixer el patrimoni industrial català. Quin és el futur dels equipaments culturals que tracten sobre patrimoni industrial? Com a membre de la Junta de Museus, veig que encara hi ha molta feina per fer. Una cosa és la voluntat i l'altra les lleis, i sovint, canviar la llei no és fàcil. Espero que el nou Projecte d'Equipaments culturals – PECCAT- impulsi avenços en el camp patrimonial. En aquest moments sens dubte que hi ha bona disponibilitat, que ha de confluir amb la suficiència econòmica per tal que els projectes avancin i es consolidin.