L’any 1979 es va crear l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Va ser l’Associació d’Enginyers Industrials qui es va proposar que a Catalunya hi hagués un Museu de la Tècnica que fos mostra del procés d’industrialització del nostre país i, com a tal, un exponent clar de la nostra història i personalitat. L’Associació d’Enginyers va veure clar que aquest no era un tema només dels enginyers sinó que era pluridisciplinar, i que, d’alguna manera havia d’externalitzar, donant cabuda a persones interessades d’altres professions com ara arquitectes, historiadors, docents o gent del món local entre d’altres.
Després de molts esforços, ja en el 1984, es va aconseguir que la Generalitat de Catalunya es fes seu el tema, i el resultat és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Una vegada aconseguida la fita, l’Associació del Museu va començar a fer tot allò que és propi de les associacions d’amics de museus, es a dir, col.laborar amb la Institució tant com es pogués, prestar serveis, intentar ser el braç extern del Museu, intentar cercar recursos i en definitiva donar tot el suport possible.
Alhora, i en col.laboració amb el Museu, s’ha treballat per la conservació, la difusió, l’estudi i el foment del Patrimoni Industrial català. Ha estat la tasca de molts anys i el resultat d’aquesta tasca ha fet que el Patrimoni Industrial estigui, podríem dir-ne, de moda. Ho explicaré breument amb alguns exemples.
Avui, en molts indrets del país, quan un ajuntament ha acabat d’urbanitzar un jardí o una plaça i busca l’element decoratiu mes adient, en lloc de la típica escultura, apareix una màquina, un element de la història industrial propi d’aquell indret. Per les places i jardins de Catalunya en podem trobar més d’un centenar. Vol dir que s’ha incrementat la sensibilitat pel Patrimoni Industrial i que aquest ja es troba al carrer.
L’interès pel Patrimoni Industrial s’ha estès per tot Catalunya. El Sistema Territorial del mNACTEC va creixent. Avui en són més d’una vintena, i n’hi a més d’una vintena esperant el torn, i diria que a cada poble de Catalunya, en les seves aspiracions, a més de voler una nova carretera, també es vol un museu que expliqui l’interès i la història de la seva industrialització local.
Ara fa dos anys, el fervor que va acompanyar els actes del 150 è aniversari de les colònies industrials del Ter i del Llobregat va ser immens. I també el ressò que va tenir la crida per salvar el nucli industrial de Can Ricard, en el 22@ de Barcelona, no es podia imaginar fa uns anys.
Hem estat treballant durant molt de temps pel foment del turisme industrial, promovent visites, itineraris i viatges al voltant del Patrimoni Industrial i aprofundint en el seu coneixement. Avui, es l’Administració pública, per iniciativa de l’Ajuntament de Terrassa, la que ha fet una proposta de comunicació potent que situï Catalunya com a referent mundial del Turisme Industrial. Abans però, han calgut els esforços de molta gent.
I podríem trobar molts i molts altres exemples que demostren l’interès i la sensibilitat, cada vegada creixent, de la societat civil catalana per descobrir i mimar el Patrimoni Industrial del nostre país.
Ben segur que el Museu i la seva Associació no són pas aliens a aquests fets!