IS

TIC

	Comunicació mòbil i patrimoni cultural: noves oportunitats, nous reptes
	Dr. Santos M. Mateos Professor i investigador de la Universitat de Vic Coordinador del Màster Universitari en Comunicació i Patrimoni Cultural
Guies multimèdia i visitants amb desavantatges sensorials Entre moltes altres, una de les virtuts de les guies multimèdia, substitutes na-turals de les històriques audioguies, són les aplicacions per a visitants amb discapacitats sensorials, concretament amb problemes auditius. Si amb el sistema tradicional quedaven bandejats, amb aquest nou sistema de mediació tenen una doble possibilitat d’accés als continguts: mitjançant subtítols o, millor encara, gràcies a la realització de la visita tot seguint l’enregistrament en vídeo d’una guia en llengua de signes. La Tate Modern de Londres fou la pionera, l’any 2003, en la introducció d’aquest tipus d’aplicació en el seu Multimedia Tour Programme, el British Sign Language Tour. Podcàsting: captació i fidelització d’usuaris Els podcasts són una forma diferent de comunicació mòbil a l’abast dels museus. Petits arxius d’àudio o vídeo que serveixen als museus per publicar i difondre les seves novetats via Internet, amb la intenció que siguin consumides pels usuaris en els seus propis terminals mòbils. En aquest sentit, aquestes píndoles informatives són una magnífica forma de captació de nous usuaris i de fidelització dels antics, ja que s’envien prèvia subscripció per donar a conèixer les noves activitats de la institució d’una forma immediata i atractiva, tot creant una comunitat d’usuaris en línia. El San Francisco Musem of Modern Art fou pioner, l’any 2005, en la realització i difusió d’aquests podcasts, tot permetent mirar o sentir entrevistes amb artistes, conservadors o els mateixos visitants del museu. A hores d’ara, una de les cases virtuals amb una oferta de podcasts més àmplia i potent és la de la Tate Modern. santos.mateos@uvic.cat	Ja es tenen prou experiències per poder afirmar que els dispositius mòbils són una nova forma de comunicació especialment adient per a l’àmbit del patrimoni cultural. Però si parlem d’aquesta nova possibilitat comunicativa entre els recursos patrimonials i els seus potencials usuaris s’ha de tenir molt en compte la tríada següent: continguts, accessibilitat i democratització. Com qualsevol altre mitjà de mediació cultural, sempre s’hauria de tenir ben present que allò realment important són els continguts. Continguts que, en el cas de què parlem, s’han d’adaptar necessàriament a les singularitats tècniques i les exigències de consum que caracteritzen els dispositius mòbils, i han de saber exprimir les moltes potencialitats que és capaç d’oferir la comunicació digital. Tot construint píndoles pertinents i complementàries basades en l’A+B+C+D = E de la difusió cultural (Atractiva+Breu+Clara+Directa = Efectiva). Tots sabem que uns bons continguts són la clau d’accés emocional i cognitiva a tot allò que són capaços d’oferir els béns culturals. Però no només és una excel·lent eina de difusió cultural, ja que comença a tenir un paper rellevant en la comunicació externa d’equipaments i elements patrimonials. Segurament, d’aquí a uns pocs anys, les tècniques i instruments utilitzats tradicionalment per a captar nous usuaris o mantenir una relació continuada amb ells, com la publicitat convencional i els anuncis en premsa o el màrqueting directe i les bustiades, s’hauran d’adaptar a les característiques d’immediatesa i ubiqüitat de la comunicació mòbil. En definitiva, tot un repte que cal assumir si realment es vol socialitzar el nostre patrimoni cultural.