IS

Entrevista

	Joan X. Comella Director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
“Hem de treballar per la socialització de la ciència”	Trobem en Joan X. Comella la vitalitat i serenitat necessàries per tirar endavant una fundació catalana dedicada a potenciar i divulgar la recerca i la innovació. Reconeix el prestigi que s’ha guanyat la Fundació des de la seva creació, però assegura que sempre es pot fer més. Es fa palès en cadascun dels seus futurs projectes l’impuls que el mou en la seva feina i les ganes perquè la societat recuperi l’esperit d’invertir en ciència.
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) compta des de 2007 amb la direcció de Joan X. Comella. Metge de professió, compagina la gestió amb la recerca sobre malalties neurodegeneratives a l’Institut de Neurociències de la UAB. L’avalen anys d’experiència com a vicerector de Recerca i Tercer Cicle de la Universitat de Lleida i com a director de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología. Tot i declararse científic de vocació, com a gestor té en ment nombrosos projectes que reforcin l’àmbit “ciència i societat”.	Quin paper tenen els museus de ciència en la divulgació científica? Des de la meva perspectiva, com a usuari més que com a expert, els museus de ciència han de potenciar la divulgació, incidint sobretot en la gent jove. Els museus han de servir com a punt de trobada del passat i del present immediat. Han de saber explicar al públic actual el passat més remot d’una manera pròxima i accessible. Amb una divulgació ben feta aconseguiríem pal·liar l’enorme manca de vocacions científiques que acusa la societat d’avui dia. Un dels objectius del mNACTEC és convertir el Museu en finestra de centres de creació d’R+D. Com es pot compatibilitzar la divulgació museística amb la dels mateixos centres de recerca? Els centres de recerca han de dedicar-se prioritàriament a fer ciència i en un segon esglaó hi ha la divulgació. Han de trobar la manera de complementar la tasca que exerceixen els museus, i millorar la comunicació entre recerca i museus. No és imaginable que puguin competir en objectius. Han de cooperar i ajudar-se en pro d’una mateixa finalitat: potenciar la interrelació entre societat i ciència. En el nostre cas, l’FCRI vol ser un marc del conjunt d’agents catalans dedicats a la ciència i a la seva divulgació. Com pot afavorir l’FRCI la creació de sinergies de cooperació entre les universitats, les empreses i els museus? Des de la Fundació es vol contribuir a l’articulació del sistema català de recerca i innovació impulsant noves iniciatives i propostes. Per això un dels projectes que es proposa continuar impulsant per tal d’afavorir el contacte i la comunicació entre centres de recerca, universitats i centres divulgadors de ciència és FITEC, una plataforma de trobada entre el món de la investigació i l’empresa que faciliti el diàleg i la transferència de coneixements i tecnologia, i la innovació. Quins són els projectes de l’FCRI en l’àmbit del patrimoni científico-tecnològic? Tenim diversos projectes en ment que comparteixen un mateix denominador, la socialització de la ciència. Hem de treballar perquè la societat entengui, aprengui i reconegui l’esforç que s’està duent a terme a Catalunya en R+D. Per això, l’FCRI té com a objectius immediats, entre altres, potenciar la Setmana de la Ciència a Catalunya com a model de divulgació científico-tecnològica que implica més de dues-centes institucions del sistema català de recerca i innovació; crear un portal català amb component de comunitat 2.0 de Ciència i Tecnologia i, també, sensibilitzar les escoles i fer més propera la ciència als estudiants, amb projectes com EnginyCat.