El passat dimarts 10 de març, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, acompanyat del director general del Patrimoni Cultural, Josep M. Carreté, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro i el director del mNACTEC, Eusebi Casanelles van inaugurar la nova exposició permanent del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya “Gas i petroli: l’energia dels fòssils”.

L’objectiu principal d’aquesta exposició és donar a conèixer tot el món que envolta el gas i el petroli des de la seva formació fins a la versatilitat d’usos. Es pretén informar i fer comprensibles l’origen, la producció i l’aplicabilitat.
Es fa una anàlisi de l’ús d’aquestes fonts d’energia fòssils, passant per la gran diversitat d’indústries que en depenen. Cal conèixer, doncs, a fons aquests materials tan preuats i la manera d’usar-los per poder gestionar els recursos amb criteri.
D’aquesta manera, s’introdueix en l’exposició “Enérgeia” el discurs referent a la sostenibilitat, l’estalvi energètic i l’ús eficient dels recursos i es complementa així la funció del Museu pel que fa a la seva tasca de sensibilització en la protecció de l’entorn a través de la remodelació dels antics espais per adaptar-los als nous continguts.

L’home sempre ha tingut necessitat de calcular i ha anat desenvolupant eines per facilitar-ho, a mesura que la ciència i la tecnologia ho anaven permetent. Els ordinadors comencen a fer les primeres passes quan Hollerith inventa una màquina per accelerar el recompte del cens americà. Als anys seixanta comença el creixement de les aplicacions de l'ordinador, fins a arribar als nostres dies, on els xips són per tot arreu.

L’exposició que prepara el mNACTEC pretén fer veure, a través del càlcul, els lligams entre ciència i tecnologia, alhora que pretén obrir el que en podríem dir “l’enigma de l’ordinador”. Aquesta exposició serà possible gràcies a la important col·lecció que ha anat recollint el Museu, i a la il·lusionada col·laboració de moltes persones i entitats que han donat desinteressadament màquines històriques, algunes úniques al món.
La tecnologia del càlcul es remunta a l'àbac, 5000 anys abans de Crist. Simplificant, diríem que té una evolució molt lenta fins a arribar a Hollerith l’any 1890.
Les principals fites tecnològiques que han permès accelerar la velocitat del càlcul han estat: el relé (Joseph Henry 1835), les vàlvules de buit (John A. Fleming 1904), el transistor (Bardeen i Brattain), i els circuits integrats (Jack Kilby i Robert Noyce 1958).
Durant la II Guerra Mundial, hi ha esforços de diversos governs contendents, en aquest sentit, per resoldre problemes logístics i bèl·lics relacionats amb el càlcul: l’ENIGMA i Zuse a Alemanya, el Colossus a Anglaterra, l’ENIAC als EUA...
Van apareixent les diferents formes de programació (des de programes cablejats físicament a la màquina fins als escrits en un llenguatge semblant a l’humà).
És l’època en què les persones forcen els canvis; els seus noms ens són familiars: Turing, Von Neuman, Aiken, Eckert, Mauchly...
Més endavant ja seran les empreses les que assumiran el protagonisme absolut.
En els anys seixanta, es donen les circumstàncies que faciliten la implantació dels ordinadors a les empreses. També se’n creaven de noves. A Catalunya Joan Majó creava Telesincro, Gabriel Ferrater era l'ànima d´innovació d’"Enclavamien-tos y Señales".
La informàtica s’impulsava a través de la formació individual i la que donaven les empreses. A l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, en Ramon Companys impulsa una formació sense titulació oficial, fins que el 1976 apareixen els primers estudis d’informàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1977 es crea la Facultat d’Informàtica a la UPC.
Les telecomunicacions es comencen a incorporar a la informàtica entre 1960 i 1970.
L’aparició del PC a mitjan anys setanta apropa la informàtica a la persona.
Quan als noranta apareix la famosa WWW d’Internet, ningú no és capaç de preveure la influència vital que tindria a les nostres vides. Ja estem intercomunicats: només faltava que creixés la potència dels xips i disminuís el seu volum per fer possible incorporar-los a tota mena de dispositius i per poder afirmar que som una societat en xarxa.
Al llarg de la història de la informàtica hi són constants dos elements: la innovació i la dificultat de preveure el futur. A l’exposició parlarem del futur, però d’una forma oberta i especulativa: no volem caure en l’error típic dels profetes del ram. És molt difícil saber on anirem a parar realment. Sembla que el món del silici i els xips s’acaba, per donar lloc al món del carboni i la nanotecnologia.
Potser moltes persones joves creuen que la informàtica ha començat amb el PC. Volem que es vegi que l’enginy individual al llarg de la història, lligat a les successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que, avui en dia, es pugui parlar de la societat de la informació: algú s‘imagina el món actual sense Internet? Però com totes les tecnologies, l’home les ha de controlar i fer-ne bon ús. La tecnologia ens dóna llibertat: el pas al llibertinatge és un mal ús de l’individu.

El passat divendres dia 30 de gener, es va inaugurar al mNACTEC l’exposició “Explorant els inicis de l’univers”, acte que va comptar amb la presència del president del Consell Rector del mNACTEC, Josep Maria Carreté, i uns cent assistents. L’expectació que va generar va motivar la visita de més de 300 persones el dia següent. L’exposició, de caràcter divulgatiu, pretén acostar la física de partícules i l’origen de l’univers al gran públic, explicant els experiments de recerca que s’estan duent a terme al Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN).
D’una banda el CERN, que ha estat el motor principal de la investigació sobre els constituents de la matèria i la física de partícules; i per altra banda, el Large Hadron Collider (LHC), que és l’accelerador de partícules més gran i potent del món, són el motiu que exemplifica aquesta exposició del mNACTEC. Compta amb elements històrics autèntics que van formar part de l’anterior accelerador del CERN: el LEP. La recreació a mida real del túnel subterrani actual, l’LHC, és l’element vertebrador de l’exposició.

El conjunt Foxboro 1 va ser creat durant els anys setanta i era utilitzat majoritàriament per indústries d’energia; en aquesta ocasió, l’origen és Repsol.
La restauració d’ordinadors antics és força excepcional i planteja obligatòriament el treball d’un equip interdisciplinari: informàtics, documentalistes, restauradors.
El Foxboro 1 va arribar desmuntat, però en força bon estat de conservació.
La feina s’ha centrat a documentar l’ordinador, a agrupar i muntar els elements que el configuren, i a fer-ne una neteja en profunditat, amb una primera fase mecànica per eliminar la pols superficial, i una segona fase química amb dissolucions de pH neutre.
Aquesta intervenció està integrada dins de la programació de conservació i restauració del conjunt d’objectes que s’exposaran amb motiu de la propera inauguració de l’exposició del mNATEC «L’enigma de l’ordinador».

El Museu de Ceràmica “La Rajoleta” d’Esplugues de Llobregat ha entrat a formar part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalu-nya (mNACTEC) de manera oficial després de la signatura del conveni d’adhesió. Aquesta inclusió suposa un reconeixement del potencial patrimonial dels antics forns industrials i de la importància de l’antiga Fàbrica Pujol i Bausis, coneguda popularment com La Rajoleta, en la història de la ceràmica industrial del nostre país, especialment durant el període modernista.

L’Escola Universitària de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar un curs de formació semipresencial “Els Paisatges Industrials”, del 12 de novembre al 9 de desembre. El curs anava destinat als tècnics i gestors de les oficines de turisme de Catalunya i de les entitats locals amb l’objectiu de fomentar l’activitat del turisme a través de la informació i formació sobre els paisatges industrials a Catalunya, i va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Turisme.
El curs va tenir una durada d’unes 25 hores de dedicació a distància més dues hores presencials a la mateixa universitat. Va comptar amb la participació de 18 professionals del turisme i la formació va anar a càrrec de Josep Oliveras, professor de la URV i catedràtic de Geografia.
L’estructura del curs es va distribuir en quatre unitats, cadascuna de les quals va tenir una setmana de dedicació: “Concepte i nocions bàsiques”, “Els paisatges de les indústries antigues”, “Els paisatges miners i tèxtils” i “Els paisatges de la siderúrgia, la metal·lúrgia, la química i l’energia elèctrica”.

Al municipi de Castellar de n’Hug s’ha realitzat, com a actuació del Pla de dinamització del producte turístic industrial i de la innovació tecnològica de Catalunya, una nova senyalització per a l’itinerari exterior de la fàbrica del Museu del Ciment Asland, així com a les seves galeries interiors.
Aquesta senyalització consta d’uns tòtems informatius verticals i d’unes taules horitzontals. Realitzada amb acer corten, amb un disseny molt adient, elegant i pràctic, hi trobareu la informació del que veieu, així com imatges antigues dels espais.
Tota la informació s’ha realitzat en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès, per poder fer el màxim d’atractiu i d’accessible idiomàticament aquest espai i els seus nous itineraris.

Els Museus d’Esplugues, analitzant les dades de públic, vàrem veure que els dies que obrim a la tarda i els cap de setmana el nombre de visites individuals era molt baix. Així que volíem plantejar alguna estratègia per dinamitzar aquestes franges horàries i captar públic familiar, que només ve al Museu en activitats puntuals, com Sant Jordi i Nadal.
Després de rebre algunes peticions de pares i mares que volien celebrar l’aniversari dels seus fills al Museu, cansats de les ludoteques, es va crear una activitat específica destinada a nens i nenes entre 3 i 6 anys.
L’activitat consisteix en un conte teatralitzat, “En Fanguet fa trencadissa”, seguit d’un taller on es pinta una rajola, que tots s’enduen a casa. Durant l’activitat, els acompanyants poden visitar el Museu de manera gratuïta. És una manera de veure el Museu com un espai d’oci, on a més a més aprens des d’una perspectiva més lúdica. És molt positiu que el públic infantil pugui veure el Museu com un espai obert, per anar amb l’escola per aprendre determinats temes, i el cap de setmana amb la família, per passar-ho bé.
Informació i reserves al 93 470 02 18.