Entrevista
Sumari
 

Jaume Font
Subdirector general de Programació Turística de la
Generalitat de Catalunya

“El turista és un buscador d’experiències"

Jaume Font i Garolera és professor de Geografia de la Universitat de Barcelona i subdirector general de Programació Turística de la Generalitat. Casat, pare de dues filles, sempre s’ha interessat molt pels temes territorials en totes les seves vessants. La seva afició fonamental sempre ha estat conèixer el món, el territori i la mateixa Catalunya. Li agrada molt llegir llibres de viatges, sobretot els dels viatgers del segle XVIII.


En Jaume Font es mostra un home pràctic i ple d’idees. Ja abans de començar l’entre-vista va destacar amb la seva peculiar empatia. Característiques perfectes per desenvolupar el seu càrrec a Programació Turística. El seu despatx, presidit per un gran mapa de Catalunya ple d’elements de senyalització, és un reflex de la seva curiositat pel territori, la qual ens confessa, va ser el que el va empènyer a estudiar geografia.

S’està explotant de forma eficient, i amb tot el seu potencial, el paper dels museus com a reclam turístic?
Jo crec que els museus s’estan explotant bastant des del punt de vista turístic. De tota manera, jo tindria en compte que el turista és una persona que fa moltes coses quan va a un lloc i una de les que sol fer amb més assiduïtat és visitar museus, però alhora pot fer moltes altres coses, no? Anar a veure paisatges, anar a conèixer una ciutat, veure els seus monuments i evidentment entrar en els museus. Un tema és un museu contemplat des de la òptica del patrimoni cultural i una altra cosa és el museu contemplat des de l’òptica turística. Sí que hi ha turistes visitadors compulsius de museus, però no sol ser el més habitual.

La oferta que tenim de Museus, s’adapta al perfil de turista que tenim a Catalunya?
Catalunya té una oferta immensa de museus i una gran preocupació per la cultura i pel patrimoni, per salvaguardar-lo. Crec que som un país que tenim molt de patrimoni, i en aquest sentit tenim molts museus i una oferta que s’adapta a les necessitats del turisme que ens arriba.

Hi ha una bona sintonia entre els museus i les entitats o centres dedicades a turisme?
Els museus han evolucionat molt aquests últims anys, cada vegada presenten més be les seves col·leccions, fan exposicions que cada vegada són més didàctiques a l’hora de presentar-les al públic; per això es fan més atractius. Ara els museus s’obren a l’exterior; abans el museu esperava el visitant a la porta, ara programen rutes, sortides, activitats combinades; són activitats que no entren en competència amb els centres que es dediquen exclusivament a fer turisme, sinó que potencien l’oferta cultural i exclusiva de cada entorn territorial.

Com es valora la creació d’una estructura en xarxa per potenciar el patrimoni industrial?
Una diversificació territorial, com la del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, considero que és molt important en la seva contribució a que en el territori sorgeixi una oferta temàtica i variada. També el fet que hi hagi uns equipaments de nivell permet, doncs, que puguis fer una promoció d’aquell territori basada en aquells actius específics.

L’objectiu dels museus ha de ser la generació de llocs de treball pel que fa al turisme?
El turisme és una activitat essencialment econòmica i molt important pel país, i sobretot en determinats àmbits com el del Priorat o el del Berguedà. En aquests llocs el turisme és un sector de futur important, entre altres coses perquè hi ha hagut un declivi molt important de les activitats tradicionals.

Quina és la projecció de futur del turisme de Catalunya, hi ha algun pla, s’està treballant en alguna estratègia?

En relació amb el que podria ser el mNACTEC i el que podria ser el turisme, fins ara hem treballat el pla de dinamització del turisme industrial que s’ha elaborat també a través de la XATIC (Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya). El Patrimoni Industrial ha anat posicionant-se, i jo crec que cada vegada la gent ho valora més i ho coneix més. De fet, som un país de tradició industrial i, per tant, la industria també s’hauria de tenir present.

 

 

print