Ja es pot visitar la nova exposició permanent “El paper de la impremta”. El 18 de novembre s’inaugurava l’únic espai museogràfic de Catalunya dedicat a la impremta. Si bé és una exposició amb caràcter científic, també hi ha una mirada al paper imprès des d’un punt de vista social; com aquest material ha estat utilitzat i alhora perseguit pel poder i pel contrapoder de les diverses societats.

En poc més de 150 m2 es mostra la relació entre el paper i els sistemes d’impressió. D’entre les peces exposades es pot destacar una rèplica de la premsa de Gutenberg, un incunable, un fonedor per a tipografia i un gravat de Francisco de Goya. L’espai compta amb una Minerva que va cedir la impremta Romanyà Valls així com diverses col·leccions de tipus mòbils. L’exposició mostra també els sistemes òfset, la flexografia i la impressió digital.
El projecte ha suposat una inversió de més de 300.000 € i ha estat finançat per Generalitat de Catalunya, mNACTEC, Diputació de Barcelona, Caixa de Terrassa, Caixa Catalunya i “la Caixa”. El guió de l’exposició ha estat realitzat pel propi museu i el disseny i el projecte tècnic ha estat desenvolupat per l’arquitecte Joan Sibina.
El projecte s’emmarca dins del programa de reforma iniciada el 1993 amb la rehabilitació de la 3a planta del museu per a diversos usos. L’estimació és que d’aquí 2 anys el museu quedi acabat amb l’execució una altra exposició permanent sobre la fabricació del paper en el decurs dels segles XIX, XX i XXI.

La innovació ha impulsat el progrés socioeconòmic, però, des del segle XIX, la diversificació ha estat cada cop més ràpida i determinats sectors de la població no perceben part d’aquests canvis.

El projecte Connecta amb la Innovació del mNACTEC vol transmetre, a partir de diverses accions, informació sobre els elements que es produeixen als centres d’investigació, universitats i empreses del territori català. El projecte s’inscriu dins el projecte Ciència, Innovació i Salut (CISS) i es vol estendre als altres vint-i-cinc museus del Sistema Territorial.

El 24 de novembre a les 19.00 hores s’inaugurà al mNACTEC l’exposició temporal Connecta amb la Innovació en el marc de la 14a Setmana de la Ciència 2009 i hi romandrà exposada fins el dia 7 de març de 2010. A més té prevista una itinerància per diferents indrets de la geografia catalana. Alhora se n’oferirà una versió virtual a mode de plataforma de comunicació entre investigadors, empreses i societat.

El projecte ha rebut un important impuls d’entitats de recerca catalanes, i s’ha realitzat conjuntament amb el Centre Tecnològic Leitat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea d’Universitats i Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, el Parc Tecnològic del Vallès i Enginycat.

Connecta amb la Innovació ha estat una actuació finançada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT) i desenvolupada dins el Programa de Ciència, Innovació, Sostenibilitat i Salut.

Al matí dels dies 17 i 18 d’octubre, a la Colònia Güell, es va celebrar la 9a Festa del Modernisme. Aquestes festes recreen  aspectes de la vida a la colònia de fa cent anys, mitjançant racons teatralitzats de vida quotidiana i la presència d’activitats musicals, teatrals i d’arts plàstiques.

El mercat matinal de les pageses, la figura de la dida, la pentinadora, el bateig d’un fill de l’encarregat del despatx, les dones que renten roba al safareig, ser rebut per Eusebi Güell a la seva residència de Can Soler de la Torre o dialogar amb Antoni Gaudí, són situacions   d’aquesta  posada en escena. També és possible visitar el recinte industrial mitjançant una visita guiada per antics treballadors de la fàbrica tèxtil.

El modernisme és l’estil arquitectònic predominant en aquesta colònia, dotada d’un patrimoni arquitectònic de primera importància, encapçalat per  una església de Gaudí que és Patrimoni de la Humanitat. En consonància, dins de les representacions teatrals sovint s’han fet recreacions vinculades a aquell moviment, apareixent personatges com Santiago Rusiñol i el pintor Casas o s’han representat  obres d’Apel·les Mestres.

Cada festa té una pinzellada temàtica diferent. Aquest any hem fet referència al centenari del club de futbol local  i a la Setmana Tràgica, de la que també es compleixen cent anys i de la qual a la colònia només en va arribar un ressò llunyà.

Per acabar de donar més esplendor a la Festa, es va inaugurar un nou centre d’acollida i interpretació de la colònia, situat a l’antiga cooperativa obrera.

Els últims anys ha destacat el desenvolupament de l’anomenada “nova museologia”, buscant la democratització dels productes culturals.

Els museus han canviat el seu centre d’interès i, de l’objecte exposat, han passat a tenir com objectiu principal arribar a tots els públics. El visitant s’entén com eix vertebrador que dóna sentit a les propostes. Aquesta nova perspectiva, però, no ha aconseguit incloure dins les dinàmiques de públics als col·lectius amb dificultats sensorials i físiques.

El Museu d’Esplugues es planteja l’accessibilitat com a política de la institució, intentant que el màxim possible de gent pugui gaudir de les activitats. Considerem “accessibilitat” totes aquelles propostes i estratègies que puguin facilitar la recepció del missatge del museu i la seva visita. Especialment la idea és establir mecanismes per trencar les barreres de comunicació vers col·lectius amb risc d’exclusió social, com poden ser les persones amb dificultats visuals, auditives o cognitives.

Vàrem iniciar el camí adaptant el recorregut del Museu de Ceràmica La Rajoleta, per a públic amb dificultats visuals, donant lloc a la visita “El Modernisme ceràmic a les teves mans”. Hem anat incorporant altres projectes, com la visita-taller “Tot mirant rajoles” per públics amb dificultats cognitives o l’adaptació i transcripció de l’audioguia del Museu Can Tinturé per públics amb dificultats auditives.

Aquest projecte inicia un camí cap a una nova manera d’entendre el Museu com un espai d’integració social, com un espai de trobada, en definitiva com un espai obert a tothom.

PATRIMONI-UB és un grup pluridisciplinar de recerca aplicada al patrimoni històric del que formen part químics, geòlegs, físics i biòlegs, que ha centrat els seus esforços en la investigació dels materials utilitzats en el patrimoni històric, el seu comportament, els mecanismes que donen lloc a la seva degradació i els processos més adients per a la seva conservació i eventual restauració.

Aquest grup ha elaborat un estudi sobre els materials de construcció i producció de l’antiga Fàbrica Pujol i Bausis, per valorar l’estat de conservació del recinte i plantejar mecanismes de restauració de les estructures que formaran part del futur projecte del Museu de Ceràmica La Rajoleta d’Esplugues.

El passat mes d’abril es va celebrar el IV Congrés Internacional de Patrimoni i Història de la Enginyeria (CIPHI), organitzat a Las Palmas de Gran Canària per l’Escola Universitària Politècnica de l’ Universitat de Las Palmas i el Centre Internacional de Conservació del Patrimoni (CICOP).

La trobada va pretendre consolidar-se com a fòrum de coneixement i intercanvi d’experiències en àrees com la conservació, rehabilitació i restauració del patrimoni de l’enginyeria, tant a Europa com a Amèrica, de la mà de diferents experts d’arreu del món.

El Museu de Ceràmica La Rajoleta d’Esplugues va ser-hi present a través de la comunicació presentada pel doctor F. Xavier Villasevil, director del grup d’investigació INSIDE-UPC, de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb el títol “La Rajoleta, tradició i modernitat en una fàbrica de ceràmica”. El grup INSIDE i el Museu han iniciat una recerca comuna d’informació per reconstruir, mitjançant produccions multimèdia, l’estructura i la simulació del funcionament  dels diferents forns conservats de l’antiga Fàbrica Pujol i Bausis.

Més informació a http://www.eup.ulpgc.es/IV_CIPHI/webciphi.html

El Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) ha concedit 7 subvencions a diverses institucions que formen part del Sistema Territorial del mNACTEC. Els centres Museu del Suro de Palafrugell, Mines de Bellmunt del Priorat, Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, Museu Hidroelèctric de Capdella, Salines de Gerri de la Sal, Museu de la Terracota i Molí Torrella de Sabadell han rebut aquests ajuts que es destinaran a diverses actuacions en l’àmbit de la reforma, el condicionament i la rehabilitació dels centres que l’han obtingut.

El passat 20 de novembre es va celebrar a Palamós la jornada “El patrimoni cultural a l’aula a través de les TIC” amb la vocació d’intercanviar els coneixements patrimonials i tecnològics en el marc educatiu.

Aquesta jornada està organitzada pel Museu de la Pesca, Documare (Centre de Documentació de la Pesca i el Mar), i la Càtedra d’Estudis Marítims i compta amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona i el suport de la Diputació de Girona.

L’octubre passat es va realitzar a la Regió del Loira (França) una trobada de benchmark sobre turisme industrial. La paraula benchmark es podria traduir com a “comparativa” i precisament de comparatives tractava la trobada.

En aquestes jornades, diverses institucions es presentaven a d’altres institucions per tal de compartir experiències. El Museu de la Ciència i de la Tècnica va participar-hi amb una representació que va poder visitar espais d’important interès patrimonial i discutir experiències amb diversos professionals francesos.