Ara fitxem electrònicament a l’oficina o, si som uns nous emprenedors, ens llevem pensant en com fidelitzar nous clients per a  la pime que hem muntat ja que s’acosta el deth line  per fer front al pagament del proper termini del crèdit bancari, un altre toc de  sirena, igualment estrident, igualment  puntual. Potser algun finde podrem frenar l'estrès en un SPA -abans, en deien balneari i hi anava la gent gran a prendre les aigües, bones per al reuma- o en una casa de turisme rural d’un poble d’interior, que ha passat directament del primari al terciari on,  després de passar-nos tota el dia enfeinats en un taller de melmelades, anirem a l’agrobotiga, i comprarem un plat tradicional  precuinat.  O, tal vegada si ens ho permet l’outlook, podrem aprofitar el  pont del Primer de Maig (és la festa del treball?) per fer un citybreak a alguna capital europea, aprofitant una línia de low cost.

I és que hem passat de ser una societat industrial a viure en una gegantina empresa de serveis, amb tot el que això comporta. Però el passat configura un país, en deixa la petja, conforma una manera de ser i de fer.  D’altra banda, aquest passat proper ens ha deixat un patrimoni industrial que algunes institucions, públiques i privades, capitanejades per persones sensibles, han sabut rescatar d’aquesta mena de ludisme de finals del S XX i començament del XXI, seguidor de la ideologia i la lògica de les constructores.

I, tal com ho van fer el Modernisme o el Romànic, aquest patrimoni que ens identifica constitueix un extraordinari i envejable conjunt de recursos turístico-culturals ja que presenta totes les cares del políedre en les que se sustenta aquest tipus de turisme temàtic: mostra un aspecte real del nostre passat immediat, és generador d’imatge de qualitat, s’adequa als nous perfils de la demanda ja que és font de sensacions emotives, ajuda a la diversificació de l’oferta, convertint-se de vegades en l’atractiu principal d’una zona i, en d’altres, presentant-se com una complementarietat de qualitat a l’oferta principal i està pensat en termes de sostenibilitat i viabilitat.

Des de fa ja una dècada, la Diputació de Barcelona va impulsar, i continua fent-ho, el programa Turisme industrial a prop de Barcelona per tal de promocionar i ajudar a ser més competitives aquelles institucions que havien fet l’aposta de mostrar el patrimoni industrial com a recurs turístic prop de la ciutat Comtal.

Però aquesta forma d’entendre aquest turisme especialitzat no s’acaba amb els testimonis del passat. El programa també proposa als possibles turistes la visita a un grapat d’empreses que, en el seu sector, obren les seves portes per mostrar aquesta cultura científica i tecnològica. És el que anomenem Indústria viva.

Alhora,  també posa en relació aquests recursos turístics amb empreses de guies, de serveis o agències de viatges que mouen grups de viatgers i amb les institucions (locals i supralocals) interessades en promoure aquestes noves formes de desenvolupament al seu territori.

Plantejat com un grup de competitivitat, les entitats que en formen part compten amb un servei de promoció conjunta, amb accions de comunicació com ara publicacions, fires, accions comercials o de premsa, etc. i, alhora, amb un valuós suport per a la seva competitivitat a partir de jornades formació turística o de la possibilitat de relacionar-se amb altres per a coordinar esforços o per crear paquets turístics.