Creu Roja es una associació que aposta per la interculturalitat. Estan treballant en algun projecte a favor de la integració dels immigrants a la ciutat?

Sí, aquest any celebrem el 10è aniversari del projecte Darwuka de formació lingüística per a persones immigrades. Amb aquest projecte es va iniciar el nostre programa d’atenció a les persones immigrades, des del que intentem donar eines a les persones nouvingudes per a que puguin integrar-se a la nostra societat. Actualment fem formació lingüística, de coneixement de l’entorn, de formació prelaboral, etc. Aquest programa es complementa amb el de Foment de la Convivència que treballa amb el conjunt de la societat per crear escenaris més receptius al coneixement i acceptació dels altres.

Quan informen a la gent d’aquests projectes interculturals quina reacció tenen?

Depèn del projecte en concret i de la persona. En general la tasca que duem a terme és àmpliament acceptada per la societat, ningú troba malament que s’ensenyi un idioma a una persona, o que l’ajudis a conèixer millor la societat d’acollida. Potser, hi ha més reticències quan el que intentem és donar a conèixer la cultura forànea a les persones d’aquí, o quan parlem de convivència en general, doncs som els autòctons els més reticents a qualsevol canvi.

Considera que la societat és receptiva amb aquests tipus d’activitats? Creu que hi ha hagut una evolució en el pensament de la societat en aquest sentit?

En general sí, la gent tot i que en un principi pot ser més reticent parlant. Entorn sempre  trobem al fons de la qüestió. A l’entorn de tot aquest tema trobem sovint  molt desconeixement, el diàleg és la millor eina per a treballar la interculturalitat.  

Creu Roja va col·laborar l’any passat amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya en l’organització i presentació de l’exposició Una altra mirada. Quin objectiu tenen amb aquesta exposició?

Una altra mirada cerca una reflexió personal respecte al fenomen de la immigració, l’objectiu és que el visitant vegi el fenomen des d’una altra òptica. Per una banda, que vegi que darrera del fenomen en majúscules hi ha persones amb històries concretes i, per l’altre que aquestes històries no son gaire diferents de les que van viure els espanyols que van emigrar el segle passat.

Quina reacció tenen els visitants? S’han complert els seus objectius?

És una exposició molt breu que facilita la seva exploració, i la reflexió, amb un missatge molt clar. Es va complementar amb un taller de numerandum per tal que tingués un caràcter més actiu. Molts visitants sortien sorpresos perquè esperaven una exposició que cerqués trencar mites o parlar dels aspectes positius de la immigració, però l’exposició no valora la immigració, parteix de la seva acceptació com a un fet universal, la història de la humanitat és la història de les migracions.

Tenen algun altre projecte proper relacionat amb la interculturalitat?

Tots. En una societat com la nostra, la interculturalitat ha de formar part de tots els nostres projectes. Cada cop hem de tendir més a incorporar aquest eix de forma transversal. Els deures pendents per a les entitats ja no són incorporar la interculturalitat als nostres projectes sinó fer-ho a les nostres organitzacions per tal de poder seguir sent un reflex de la societat.