Lluís Muncunill (1868-1931) és un referent de l’arquitectura industrial de Terrassa que adaptà l’estil modernista a l’arquitectura industrial. Entre el 1892 i el 1903 va ser arquitecte municipal, i fou el més prolífic que ha tingut Terrassa. Va crear edificis per als usos més diversos i va definir diferents tipologies d’edificis industrials. La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista, recorrent a la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla, lligades amb tirants de ferro, suportades per pilars de ferro colat.

L’exposició permanent s’articula en cinc espais: La Terrassa industrial; Una nova arquitectura industrial; Els habitatges; L’arquitecte i la ciutat; i, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Els continguts s’ofereixen mitjançant informació gràfica i elements multimèdia que permeten interactuar amb dues pantalles tàctils; una mostra el catàleg amb més de cent edificis de Lluís Muncunill i l’altra convida a conèixer 25 edificis significatius, alhora que fa un recorregut virtual per la ciutat. El visitant contemplarà les maquetes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (antic Vapor Aymerich, Amat i Jover), del sistema constructiu de la volta catalana, i recrearà la seva imaginació observant les línies corbes de la Masia Freixa.

La mostra té els referents en les obres que encara es poden contemplar i, per tant, convida els visitants a fer una passejada per l’ambient industrial i modernista que Terrassa avui encara conserva.

La construcció de la Terrassa industrial
Terrassa és una ciutat coneguda des d’antic per la qualitat de les seves manufactures tèxtils. A mitjan segle XIX viurà un gran desenvolupament industrial gràcies a l’aplicació de la màquina de vapor com a força motriu i a la substitució dels telers manuals pels telers amb mecanisme Jacquard.

El pla urbanístic del mestre d’obres Miquel Curet va marcar les pautes de creixement de la ciutat. Miquel Curet finalitza el seu Pla l’any 1879 en sintonia amb el d’altres ciutats catalanes, com el Pla Cerdà a Barcelona. En els darrers anys del segle XIX, Terrassa s’expandeix cap al sud, fins a superar la carretera de Montcada i cap el nord, gràcies a la construcció de l'estació de ferrocarril. Apareixen nous barris que acolliran les noves fàbriques, afavorits per la construcció del pont del Passeig i per la cobertura de la Riera del Palau. És sobre aquesta trama urbana que Lluís Muncunill situarà la seva obra arquitectònica.

Lluís Muncunill a Terrassa
Lluís Muncunill i Parellada va néixer el 25 de febrer de 1868, en una antiga casa pairal del terme de Sant Vicenç de Fals, prop de Manresa. Estudià al col·legi de San Ignasi d’aquesta ciutat i, acabats els estudis d’arquitectura l’any 1891, es va traslladar a Terrassa. Tres anys més tard va contraure matrimoni amb Àngels Palet pubilla de la casa d’aquest nom i va viure a Terrassa fins la seva mort. En els primers anys de professió va treballar segons els estils històrics i des de 1903 va desenvolupar un llenguatge arquitectònic cada cop més creatiu.

Passejada Modernista per Terrassa

Una nova arquitectura industrial
Lluís Muncunill defineix diferents tipologies d’edificis industrials i desenvolupa solucions constructives més interessants en les fàbriques allunyades del nucli urbà. La funcionalitat dels edificis industrials i els seus coneixements tècnics li permeten crear construccions industrials de grans dimensions. En canvi els magatzems són cada vegada més luxosos per a impressionar els clients en les transaccions comercials, exhibien a les seves façanes les formes més arriscades del modernisme. El factor comú és la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla.

Els habitatges burgesos i les “cases barates”
Els habitatges, excepte en casos excepcionals, presenten les dimensions d’un “casal”, la repetició del qual dota a la ciutat d’una gran harmonia urbana. La distribució interior dels habitatges era molt simple: un cancell amb el “quarto de reixa”, el passadís amb les habitacions i al fons el menjador i els serveis. Aquest esquema es reprodueix a diverses escales des de les cases burgeses a les promocions d’habitatges obrers. La dignificació dels habitatges dels treballadors, anomenades “cases barates”, és una constant en aquesta època.

Una extensa producció
Lluís Muncunill va transformar la ciutat de Terrassa. Va treballar també a Rubí, Manresa, Ripoll, Matadepera, Montserrat i Ullastrell. A partir dels fons municipals s’ha pogut documentar una part de l ‘obra immensa que Lluís Muncunill produí, principalment a Terrassa. Fins el 1903, va ser l’únic arquitecte municipal amb residència a la ciutat. Realitzà treballs de planejament i urbanística, ponts, edificis públics i religiosos, fàbriques, magatzems i tota mena d’habitatges. A més de les construccions de nova planta, va fer reformes importants i petites intervencions. Va ser també arquitecte municipal de Rubí (1892-1925) i de Manresa (1924-1925).