Quaderns de didàctica i difusió

Els Quaderns de Didàctica i Difusió del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya són una font d’informació temàtica que tracta els aspectes geogràfics, històrics, tècnics i socials del procés d’industrialització a Catalunya a cadascun dels museus del Sistema del mNACTEC. Els dibuixos i les fotografies faciliten la comprensió dels aspectes tècnics i socials del text. Cada quadern inclou una proposta d’activitats a les darreres pàgines. Actualment s’han editat:

1. El Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa El Vapor és l’obra més emblemàtica del sector industrial llaner a Catalunya i, actualment, acull la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. S’expliquen alguns dels aspectes més rellevants de la fàbrica, com l’arquitectura singular de l’edifici (obra de Lluís Muncunill), l’energia i la màquina de vapor com element clau del procés industrial, l’espai textil i la proposta d’un itinerari per la Terrassa industrial.	2. Cal Boyer i Cal Granotes d´Igualada Està dedicat a Cal Boyer i Cal Granotes, dos edificis emblemàtics d’Igualada que, restaurats sota la gestió del Museu Comarcal de l’Anoia, representen uns elements essencials de la seva història i la seva vocació industrial. L’adob de la pell (a Cal Granotes) i el tissatge i la manufactura de peces de roba (a Cal Boyer) són exemples representatius de la indústria igualadina i el tema principal d’aquest número.	3. La Serradora d´Àreu Està dedicat a la Serradora d’Àreu. Habituals de les zones muntanyenques, com el Pallars Sobirà, les serradores van ser utilitzades per a tallar els troncs per transformar-los en taules, bigues o taulons, que eren usats en la construcció i altres usos domèstics o industrials. Aquest número ho explica pràcticament tot de les serradores: les seves parts, l’energia que utilitzaven, els indrets on es construïen i la seva relació amb el medi i amb l’home.	4. La Colònia Sedó d´Esparreguera Les colònies industrials eren un tipus d’organització industrial que va desenvolupar-se de forma extraordinària a Catalunya al llarg de la segona meitat de segle XIX. La Colònia del Sedó, a la qual va dedicat aquest quadern, és un magnífic exemple per conèixer l’entorn on es situaven aquests complexos fabrils, la seva organització i funcionament, la residència dels treballadors i el tarannà paternalista dels propietaris.
5. El Molí Paperer de Capellades Edició exhaurida. Veure el Quadern 18, El Museu Molí Paperer de Capellades	6. La Colònia Vidal Cal Vidal és un exemple de colònia tèxtil amb tots els elements més característics d’aquests conjunts urbans tan singulars. Aquest quadern s’ocupa d’una banda dels aspectes més rellevants de tot el procés tèxtil i, de l’altra, de tota l’empresa que hi girava al voltant, com la saga propietària o la vida dels treballadors i les respectives families. Finalment fa un repàs de les colònies industrials al Berguedà.	7. El Museu del Suro de Palafrugell Està dedicat al Museu del Suro de Palafrugell. La manufactura suro-tapera es va consolidar durant el XIX, va tenir un gran impacte a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, on abunda l’alzina surera. Can Mario, a Palafrugell, va esdevenir el símbol de la potència del sector surer català i serveix en aquesta ocasió per conèixer tots els misteris de la producció surera, des del entorn ecològic, la pela del suro, el transport fins a la fàbrica, la producció de taps i la seva comercialització.	8. L´Automòbil: el vehicle del segle XX L’automòbil és el vehicle terrestre que més incidència ha tingut en la societat de les zones més desenvolupades al llarg del segle XX i principis del XXI. Està dedicat a aquest invent que ha transformat radicalment la forma de desplaçar-se de la humanitat i en repassa aspectes crucials del seu desenvolupament: l’aparició del motor d’explosió, la construcció del cotxe a mida i la fabricació en sèrie, l’ especialització de serveis i el col•leccionisme, que apareix quan l’evolució automobilística té certa història, també hi té cabuda.
9. La Fàbrica Tèxtil Ofereix un panorama general de la fàbrica tèxtil, prenent com exemple el Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa, una fàbrica de renom en el sector industrial llaner a Catalunya. Podem conèixer els detalls de tot el procés tèxtil de la llana, des que la llana arribava a la fàbrica fins al tintat i al seu acabat, passant per la preparació, el filat i el teixit. També explica els interessos i estratègies que perseguien els empresaris i com van anar evolucionant les condicions de treball dels obrers i les obreres.	10. Els Trens Històrics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya El ferrocarril està estretament vinculat al procés d’industrialització i és una part essencial del patrimoni industrial. Aquest número fa un homenatge als trens històrics de casa nostra, uns trens que van apropar les distàncies i van canviar les relacions comercials i culturals i, també, la nostra noció del temps. Des de la posada en funcionament del tren de Sarrià a la xarxa de ferrocarrils actual, passant per línies emblemàtiques com la de Barcelona-Sabadell-Terrassa o la de Barcelona-Manresa-Igualada.	11. Les Mines de Cercs Centra la seva atenció al carbó i la seva explotació al berguedà. El Museu de les Mines de Cercs està inclòs en un complex que encara avui posa en evidència la rellevància d’aquesta indústria minera a la zona. El quadern explica els diferents tipus de carbó i les seves utilitats i els tipus de mineria. S’expliquen aspectes del funcionament inicial de les mines, la posterior electrificació i mecanització, els riscos dels treballadors i l’organització de colònies emblemàtiques com la de Sant Corneli.	12. La farinera de Castelló d´Empúries Moldre el gra per obtenir pa és una de les activitats més antigues de l’home. Aquest quadern està dedicat a la Farinera de Castelló d’Empúries, un exemple del procés industrial que es fa servir per a obtenir-lo, molt diferent del procés tradicional dels molins fariners. L’obtenció d’energia hidràulica a partir del rec del molí, l’evolució dels molins fariners, com també la matèria primera, el blat o el procés fins aconseguir la farina, donen una visió molt completa de la indústria farinera.
13. El Museu del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú A finals de segle XIX, Vilanova i la Geltrú va esdevenir un gran centre ferroviari, gràcies en gran part per la importància del seu port marítim. No ha d’estranyar doncs que aquesta ciutat costanera acolli actualment el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, al qual dediquem aquest quadern. En ell s’explica quina era l’activitat del dipòsit i el taller, quin ha estat el trajecte recorregut pel ferrocarril al llarg del segle XX i com es planteja el seu futur, com també la seva relació amb l’art o la societat.	14. El Museu de la Pell d´Igualada Està dedicat al Museu de la Pell d’Igualada, ubicat actualment als edificis antics de Cal Boyer i Cal Granotes d’aquesta ciutat. La pell, una de les matèries primeres de l’activitat industrial igualadina, centra l’atenció d’aquest número de la col•lecció en el que s’expliquen i il•lustren les etapes dels processos pre-industrial i industrial de l’adoberia i de la manufactura de la pell. També es fa un repàs de l’ús del cuir al llarg del temps.	15. Les Mines de Bellmunt del Priorat Bellmunt del Priorat és el poble miner de la comarca del Priorat més important pel que fa a l’extracció de mineral, la galena, tant per la seva qualitat com per la quantitat. Aquest quadern està dedicat a l’activitat minera d’aquesta localitat que va tenir el seu màxim esplendor entre les dècades de 1920 i 1960. L’extracció manual i l’explotació moderna del plom; les activitats a peu de mina i el procés metal•lúrgic del plom, la foneri, són els continguts essencials d’aquest número.	16. Lluís Muncunill i la ciutat de Terrassa L’esclat de Terrassa com a vila industrial no es pot entendre sense la presència de les fàbriques. Aquest quadern està dedicat a la figura de Lluís Muncunill qui deixà una emprempta arquitectònica en nombroses obres terrassenques. El Vapor Aymerich, Amat i Jover i la Masia Freixa són les obres més significatives de com l’arquitecte adaptà el modernisme a l’arquitectura industrial, encara que l’autor va realitzar tota mena d’edificis, des de magatzems i habitatges fins a edificis públics i religiosos.
17. La fàbrica de Ciment Asland de Castellar de n’Hug Està dedicat a l’antiga fàbrica de ciment Asland, ara convertida en museu –adscrit al mNACTEC- i que el 2005 va ser declarada bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric. El quadern fa atenció a diferents aspectes que giren entorn de la fàbrica. Les característiques de l’espai escollit per acollir la fàbrica, el Clot del Moro, el producte industrial –el ciment pòrtland-, les fonts energètiques, el procés productiu i la seva evolució, com també aspectes relatius a l’edifici o als canvis socials i laborals són alguns dels temes que s’hi tracten.	18. El museu molí paperer de Capellades Està dedicat al Museu Molí Paperer de Capellades. Com exemple típic de molí paperer català i essent un testimoni del paisatge paperer de Capellades, el museu molí permet explicar com, en un inici, l’activitat de producció del paper s’organitzava en un únic edifici; de quina manera es va desenvolupar la progressiva mecanització del procés fins arribar al procés actual de fabricació; i també quina ha estat la tradició paperera de Catalunya.	19. El Museu Industrial del Ter L´edifici de Can Sanglas on es troba situat el Museu Industrial del Ter, el canal industrial de Manlleu, l´energia hidràulica i els dos tipus de turbines hidràuliques: Fontaine i Francis, el procés complert de la filatura de cotó, les colònies i fàbriques situades a les vores del riu Ter mitjà i la colònia Borgonya anomenada “dels anglesos” és el contingut principal del quadern del Museu Industrial del Ter, il·lustrat tot pels dibuixos d´en Jordi Ballonga que fan realistes els entorns fluvials de la zona i comprensible el procés de la indústria cotonera.