Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
TERRACOTTA MUSEU DE CERÀMICA. LA BISBAL

El Terracotta Museu de Ceràmica té com a finalitat conservar i difondre el patrimoni científic, tècnic i industrial de la ceràmica bisbalenca.

La visita. L’exposició permanent està pensada per poder copsar la importància que ha tingut i té encara la manufactura ceràmica en la història i en l’actualitat de la Bisbal, la gran varietat de peces que s’han produït i la gran qualitat dels mestres ceramistes bisbalencs. La museografia vol posar en relleu, d’una banda, el mateix edifici i, de l’altra, permetre valorar les col·leccions exposades que estaran al servei del gaudi i informació dels nostres visitants. Un espai de comunicació que aporti una nova perspectiva al visitant, tot establint un diàleg amb la història i el patrimoni ceràmic material i immaterial de la nostra localitat i, per extensió, del nostre país.

Història. L’espai físic on s’ubica l’actual seu del Terracotta Museu de la Bisbal ha estat, des de fa molts anys, un lloc dedicat a la fabricació de ceràmica. A principis de segle ja hi trobem instal·lada una terrisseria, denominada l’Àmfora, especialitzada a elaborar ceràmica per a ús domèstic. L’any 1922, Salvador Fuster adquireix un solar de 5.467 m2 situat en el carrer indústria núm. 8 per construir-hi una fàbrica dedicada a l’elaboració de ceràmica de revestiment. L’any 1926, Fuster compra un solar contigu per a magatzem i embalatge, en el qual ja existia una edificació utilitzada anteriorment per “Nicolau i CIA”, també dedicada a la fabricació de ceràmica aplicada a la construcció. L’any 1928 es constitueix la Societat Terracotta-Fuster SA (amb l’arquitecte Pelayo Martínez com a un dels principals accionistes) per continuar amb la mateixa activitat però ara amb una orientació molt més industrial.

L’evolució arquitectònica de la fàbrica, que abraça des de l’edificació del nucli primitiu (abans de 1922) fins a la consolidació de la planta actual de l’edifici, passa per successives ampliacions i reestructuracions, fins a arribar a la darrera del 1970. Aquesta indústria, amb alts i baixos, amb moments molt reeixits i amb moments de decaïment, prosseguí amb la producció fins a l’any 1984, quan suspengué definitivament la seva activitat. L’any 1987 fou adquirida per l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà per tal d’instal·lar-hi el Museu.

 



Alta Newsletter