La transformació de la xarxa hidrogràfica de la vall i, no caldria dir-ho, de la seva societat, s´inicià els anys 1912 i 1913. En efecte, la demanda creixent d´energia elèctrica originada a la regió industrial de Barcelona va suposar l´estímul per a la cerca de noves fonts. L´empresa per produir l´energia al Pirineu i portar-la fins a Barcelona, però, precisava d´un recolzament tecnològic i financer que sobrepassava les disponibilitats del país. La iniciativa local es va associar amb capitals i tècnics francesos i suïssos per crear la companyia "Energia Eléctrica de Cataluña" EEC. L´EEC va adquirir les concessions d´explotació a la Vall Fosca i, tot seguit, posà fil i agulla per a la construcció de la primera de les seves centrals: la de Cabdella.

En la central de Cabdella podem distingir-hi, ben bé, quatre elements: els estanys, la canalització de l´aigua, el saltant i, per acabar, les turbines a la central pròpiament dita. Encara podriem afegir un cinquè element: el traçat de la conducció de l´energia fins als centres de consum.

Arran de les obres inicials de 1912, l´estany Gento només va sofrir l´elevació del seu nivell mitjançant la construcció d´una presa. Més endavant, aquesta operació també es va efectuar a la majoria dels estanys de la conca. Però el que realment va trastocar la xarxa hidrogràfica va ser la connexió dels estanys vers l´estany Gento. Tot el sistema lacustre va esdevenir un únic embassament. Tanmateix, les obres de construcció de les galeries de comunicació van ser llargues i costoses. Després d´una bona tongada de connexions, efectuades durant el període de la Primera guerra mundial, el ritme s´esllanguí. La darrera connexió es va efectuar l´any 1940.

L´aigua emmagatzemada pel sistema es deriva des de l´estany Gento cap al saltant per mitjà d´una canalització de gairebé cinc quilòmetres de llargària i resseguint la cota de 2.140 metres. Sobre aquesta conducció soterrada encara hi ha la via del carrilet de tracció de sang que va emprar-se per al transport del personal i dels materials necessaris per a la perforació i manteniment de les galeries d´enllaç entre els estanys. Tant el carrilet com el funicular, que discurria al costat de les canonades del saltant, varen ser abandonats a finals dels anys setanta.

Les canonades del saltant són bessones. Cadascuna té una llargada aproximada de dos quilòmetres i salven un desnivell total de 836 metres. El pendent de la canonada va d´un 17 per cent en el tram més planer fins a gairebé el 80 per cent en el sector més inclinat. El seu muntatge i instal·lació, efectuat durant l´estiu de 1913, va constituir una obra d´enginyeria sense precedents a Catalunya.

La central de Cabdella té un joc de turbines que suposen una potència nominal de 31.750 Kw. Però l´aigua que surt de les turbines no es restitueix pas immediatament al Flamisell. Una nova conducció, situada a la riba esquerra d´aquest riu, la manté amb l´elevació suficient com per a formar un nou saltant i central hidroelèctrica a Molinos, aigües avall de la Torre de Cabdella. Una altra conducció des de Molinos, permet l´existència de la darrera central hidroelèctrica de la Vall Fosca a la Plana de Mont-ros.

Sobre textos de Pau Alegre (2001) Societat Catalana de Geografia