imagen33El ferro és, sense cap mena de dubte, un dels recursos patrimonials més excepcionals del nostre país. Sovint menystingut pels nostres propis museus, encara no disposa de l’atenció ni del protagonisme que es mereix, a causa del llarg somni letàrgic del qual comença a despertar.

“Malgrat que tothom el reconeix com un dels patrimonis més identificatius i emblemàtics de Catalunya, el ferro és la ‘Bella Dorment’ del patrimoni cultural català… per despertar-lo, cal creure fermament en ell i posar-lo en valor.”

Amb aquestes paraules s’expressava recentment Lluïsa Amenós, una de les més fervents defensores del nostre patrimoni ferri. Amenós no ha dubtat mai del seu potencial patrimonial ni de la seva capacitat per esdevenir el nostre “Patrimoni Nacional”. Nascuda a Barcelona, aquesta historiadora i tècnica de museus porta a les esquenes una llarga trajectòria científica i patrimonial a l’entorn del ferro. L’any 2005 es va doctorar en aquesta matèria a la Universitat de Barcelona i, des d’aleshores, no ha parat de publicar estudis històrics sobre els nostres artesans i les seves produccions. La seva carrera professional s’ha desenvolupat en l’àmbit dels museus i del patrimoni cultural, un sector que li ha permès conèixer les riques i oblidades col·leccions conservades als nostres museus.

Quan i on vas començar-te a interessar pel ferro?

“L’any 1998 vaig entrar a treballar al museu Cau Ferrat de Sitges, amb l’encàrrec de revisar l’inventari de la col·lecció de ferro de Santiago Rusiñol i de la Junta de Museus. Allà vaig deixar-me seduir per aquest material. Vaig pensar que calia posar en valor aquell patrimoni oblidat i que, per fer-ho amb criteris de qualitat, calia formar-se científica i tècnicament. El què mai m’hauria imaginat és que els nostres responsables culturals serien tan poc sensibles al ferro i a la meva proposta!!!”

Fem crítica constructiva…. què ha fallat en la gestió del nostre ric patrimoni ferri per què romangui oblidat durant tants anys?

“Catalunya està orfe de “grans homes”: Domènech i Montaner, Gudiol, Bosch i Gimpera, Bofarull, Carreras Candi, Duran i Sanpere o Folch i Torres mai haurien desatès el ferro com ho ha fet la gent de la nostra generació. La seva sòlida formació científica els impedia menystenir un material tan rellevant per la història industrial i socioeconòmica del nostre país.

Aquests darrers anys, en què s’ha prioritzat tant el culte a les xifres i a la rendibilitat cultural, s’han menystingut els patrimonis considerats “poc vendibles”, com el ferro. Posar-lo en valor ha estat una dura i solitària travessa pel desert, realitzada sovint sota el jou de la incomprensió. Per això valoro tant els col·legues que escolten, i molt especialment la gent del mNACTEC: és el primer museu que es pren seriosament el nostre riquíssim patrimoni metàl·lic.”

Quines millores de gestió proposes per posar en valor el nostre ric patrimoni ferri?

“Per donar resposta a aquesta qüestió només cal sentit comú i aplicar els “receptaris universals” que tots coneixem. El

primer que cal fer és creure en el ferro com a element patrimonial. Sense aquest pilar fonamental és impossible construir res.

El segon pas és promoure un projecte específic de posada en valor, previ anàlisi dels recursos patrimonials existents: tenim un Cau Ferrat que conserva una de les millors col·leccions de ferro del sud d’Europa… i una vila com Ripoll que va ser el principal centre siderúrgic i metal·lúrgic del Pirineu… no tenim excusa!!!!!!!

Per últim, cal gestionar correctament els recursos humans… cal donar suport als perfils professionals capaços d’impulsar un projecte patrimonial de qualitat. Difícilment farem res de profit si deixem a l’atur el personal científica i tècnicament preparat!!!!

Catalunya te un deute històric amb el ferro… però també amb els seus professionals.”

Quin són els teus projectes de futur?

“En tinc bastants. Sóc professional autònom i, en conseqüència, estic obligada a generar projectes per poder menjar… I no sempre és fàcil!!!!

En relació amb el ferro, estic intentant posar en valor el mobiliari metàl·lic, molt present en els nostres museus però gens visible patrimonialment parlant. També treballo per revaloritzar el ric patrimoni ferri barceloní, tant pel que fa als fons arxivístics com museístics i patrimonials. La jornada “Els Gremis de Barcelona“, organitzada per l’Arxiu Històric de la Ciutat el proper 13 d’abril, va en aquesta direcció.

En definitiva, m’esforço per posar en valor la forja i la indústria derivada del ferro en tot el seu esplendor. ”

Malgrat que tothom el reconeix com un dels patrimonis més identificatius i emblemàtics de Catalunya, el ferro és la ‘Bella Dorment’ del patrimoni cultural català… per despertar-lo, cal creure fermament en ell i posar-lo en valor.


Per saber-ne una mica més:

ICOM Digital, núm. 10

Web de Lluïsa Amenós