Marc Gener - LabMarc Gener és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i doctorat en Química Física a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), en l’especialitat d’arqueometal·lúrgia i armament antic.

Ha treball com a investigador al Centro Nacional de Investigaciones Metalúrgicas (CENIM-CSIC) i a l’Instituto de Historia (IH-CSIC), ambdós depenents del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i amb seu a Madrid.

Actualment te una empresa de serveis d’anàlisi i estudi de materials metàl·lics, històrics i arqueològics, i d’armament antic.

Què és un metal·lurgista i quines són les  seves funcions?

El metal·lurgista és una persona que estudia els metalls, les seves propietats, la seva tecnologia de transformació i producción, i les seves aplicacions. En el meu cas sóc arqueometal·lurgista, és a dir, que el meu camp d’actuació són els metalls antics.

Per a què serveixen els estudis metal·lúrgics? Quins són els seus objectius?

Els metalls (coure, estany, ferro, plom, zinc, mercuri…) són elements molt importants dins la història de la humanitat. Tant sigui des d’un punt de vista tecnològic, fent-los servir per manipular l’entorn de manera cada cop més eficient, com des d’un punt de vista econòmic (cas dels metalls preciosos). Saber com s’obtenien, com es transformaven i com s’utilitzaven ens proporciona información, no només de com els nostres avantpassats entenien la tecnologia i, per tant, certs aspectes de la seva relació amb l’entorn, sinó que també ens permet entendre millor els objectes metàl·lics del Patrimoni i les seves necessitats a l’hora de conservar-los i posar-los en valor.

Calen professionals ben preparats, provinents de diferents disciplines (…). Aquesta gent existeix, però actualment treballen sense mitjans, sense coordinació i sovint en condicions molt precàries.

 Catalunya no disposa de cap centre especialitzat en estudis metal·lúrgics aplicats al patrimoni històric, malgrat la nostra tradició siderúrgica i la importància del patrimoni conservat. Quins són els mínims necessaris per poder dur a terme aquest tipus d’estudis?

Metalografia 1

Metal·lografia (x50). Transició entre l’embolcall de ferro i el nucli d’acer trempat en la base d’una fulla d’espasa ropera de fabricació alemanya del s. XVII

El camp de la arqueometal·lúrgia és, per la seva natura, multidisciplinar. Cal conèixer aspectes arqueològics, històrics, tecnològics i tècnics. Per això, el què fa falta fonamentalment per poder-lo desenvolupar és gent. Professionals ben preparats, provinents de diferents disciplines, que vulguin i sàpiguen treballar en equip amb ambició i ganes. I aquesta gent existeix. Però la majoria treballen sense mitjans, sense coordinació, i sovint en condicions molt precàries. Res que no passi en altres àmbits del món de la investigació, però agreujat per el fet que es tracta d’una disciplina relativament nova i que exigeix coneixements variats i transversals, als que no sempre s’hi troba un accés fàcil ni estructurat. Un centre especialitzat, ben equipat, amb professionals de diversos àmbits treballant plegats amb un objectiu comú proporcionaria coordinació, mitjans i capacitat de priorització. Es a dir: permetria ser molt més eficients.

En l’aspecte més tècnic, aquesta mena d’estudis demanen sistemes d’anàlisi avançats, com ara microscòpia electrònica i òptica, una ampla varietat de tècniques espectroscòpiques per obtenir dades composicionals, laboratoris de preparació de mostres i sistemes informàtics potents per al tractament i procés de dades. Això per començar.

Una de les meves principals preocupacions és evitar la pèrdua de daurats, estanyats o empavonats en els béns patrimonials, com a conseqüència de restauracions poc acurades. Malauradament, l’absència de metal·lurgistes i de personal especialitzat en els nostres museus posa en risc les col·leccions metàl·liques. Com les podem protegir? Quins protocols hauríem de seguir?

Metalografia SEM

Metal·lografia (x400). Detall de la secció del rebló de ferro que tanca un anella d’una cota de malla probablement del s. XV. Imatge de microscopi electrònic en mode d’electrons secundaris

Per als detalls més específics s’hauria de preguntar a conservadors i restauradors, que són els professionals especialitzats en aquesta feina. Però el que sí puc dir, és que abans d’intervenir sobre una peça és imprescindible conèixer-la bé. Això vol dir estudiar-la i analitzar-la, per veure què és el que s’hi troba i com està feta. Això permet al restaurador intervenir-hi de manera més acurada per a preservar, dins del possible, els trets característics originals de cada element patrimonial. Per exemple, seguint el cas que em planteges, un primer pas a l’hora de saber si sobre els ferros hi havia originalment daurats o estanyats, seria analitzar-los espectroscòpicament mitjançant Fluorescència de Raigs X (XRF), una tècnica no destructiva i que actualment compta amb equips portàtils de bastanta potència i fàcil transport i utilització. Això ens permetria detectar la presència d’alguns tractaments superficials i, en conseqüència, prendre decisions més acurades a l’hora de plantejar les intervencions i la conservació. És important, però, recordar que el coneixement sobre el context de fabricació i utilització d’una peça, que es deriva d’estudis històrics, arqueològics i documentals, és imprescindible també a l’hora de prendre aquesta mena de decisions. És un exemple clar de com és de necessària la participació de diverses disciplines per poder apropar-nos d’una manera completa i segura  a qualsevol intervenció sobre els béns patrimonials.

 

Per saber si originalment hi havia daurats o estanyats, els ferros  es poden analitzar espectroscòpicament mitjançant Fluorescència de Raigs X (XRF), una tècnica no destructiva.


Per saber-ne una mica més:
Researchgate
Academia
Metallographic Study – sword
Medina Azahara
Ancient swords
El Calvari Tarragona
Cueva pintada