DSC_0836Vaig néixer a l’Hospitalet de Llobregat. Sóc Llicenciat en Història per la UAB. Amb el temps, vaig anar especialitzant-me en Protohistòria, principalment en món ibèric, i d’aquí vaig passar a, entre d’altres àmbits, l’estudi de les armes preromanes de ferro a través de l’experimentació arqueològica. En aquest sentit, vam ser els primers a la Península Ibèrica en fer un plantejament d’aquest tipus i, poc després, també en obtenir ferro a l’interior d’un forn de reducció directa experimental de tiratge natural, dins un projecte de recerca autofinançat que encara està obert.

Actualment, soc el responsable d’una petita empresa amb seu a l’Hospitalet de Llobregat que abasta des de treballs d’arqueologia de camp fins a la reproducció de peces, passant per la restauració, el disseny de projectes culturals, l’arqueologia experimental i un llarg etc…

Quan i com vas decidir especialitzar-te en l’estudi de la metal·lúrgia del ferro a l’Antiguitat?

Des de ben petit m’havia interessat el mon bèl·lic i la Història Antiga i quan l’arqueologia em va conduir a les cultures ibèriques, vaig quedar impactat per la seva capacitat de produir armes que, en alguns casos, son autèntiques obres d’art. De seguides vaig voler saber com les feien i vaig decidir que la millor forma de fer- ho era mitjançant l’empirisme directe, és a dir, a partir de la reproducció de tota la cadena productiva, des de l’extracció de la matèria prima fins als últims retocs a la fornal. Aleshores vaig intentar que aquell fos el tema de la meva tesi doctoral però, malauradament, no vaig accedir a cap beca per poder fer front a les despeses acadèmiques, així que vaig decidir que portaria a terme aquest estudi invertint el meu temps lliure, els meus diners i els meus recursos. El que va començar com a esforç personal cap a l’any 2009, es va anar transformant amb el temps en la meva professió i, actualment, som el grup que més forns de reducció 100% experimentals ha construït a la Península Ibèrica, tant amb sistemes de ventilació de tiratge natural com d’inducció i som capaços de combinar els objectius científics amb els pedagògics. Construïm forns de reducció per encàrrecs de museus, entitats culturals o privades i, alhora que desenvolupem l’estudi científic experimental, fem difusió dels sistemes de producció de ferro durant el període ibèric.

Les famoses falcates palesen l’altíssim nivell tècnic assolit pels íbers en el treball del ferro. Quins secrets ens amaga la cultura ibèrica en relació a aquest material i quines línies de recerca esteu duent a terme  per poder-los desvetllar?

Les cultures ibèriques, en general, ens “amaguen” encara molts secrets, i aquest son especialment identificables pel que fa a les seves capacitats tècniques i als seus coneixements de forja i orfebreria. Afortunadament, a nivell metal·logràfic, cada cop es realitzen analítiques amb més assiduïtat, la qual cosa ens està oferint moltíssima informació que fins ara desconeixíem en gran part. En el cas de les espases falcates, per exemple, ens donen informació sobre la qualitat del ferro amb què estan fabricades, el seu grau de carburació (contingut de carboni) o sobre la tècnica constructiva. Però encara ens falta arribar a conèixer altres aspectes, com ara saber com aconseguien que les fulles d’aquestes espases quedessin cobertes per magnetita, un òxid de color fosc (efectivament, les falcates eren negres) que protegia la fulla de l’oxidació i permetia que els treballs finíssims d’atauxia en argent fossin visibles. Precisament, aquesta és una de les nostres vies de treball en desenvolupament actualment i en breu podrem plantejar una nova hipòtesis que creiem serà molt interessant i sorprenent.

Què és la arqueologia experimental i quins objectius persegueixes construint forns de reducció per obtenir ferro a la manera antiga?

DSC_0494L’arqueologia experimental és una disciplina científica basada en l’assaig- error vinculada amb l’arqueologia convencional, l’objectiu de la qual és la contrastació empírica tant de les hipòtesis que es plantegen des de l’arqueologia de camp, com d’algunes referències literàries que ens van transmetre els autors clàssics. És també una forma d’aproximar- se al passat a través de la reproducció fidel de models originals amb la finalitat de sotmetre’ls a processos experimentals que ens permetin una recollida pormenoritzada de dades amb les quals establir fórmules i hipòtesis complementàries.

En el cas dels forns de reducció directa que construïm, el que pretenem és conèixer, el més acuradament possible, una de les baules més importants dels procés de producció de ferro entre els pobles ibers. En particular, tota una sèrie de variables directes o perifèriques que hi intervenen. Com a exemple del primer grup, volem conèixer els més detalladament possible aspectes com ara els processos físics i químics que tenen lloc a l’interior dels forns o la relació entre la seva arquitectura amb el seu comportament tèrmic; però també la quantitat de carbó que requerien, com el produïen, quin tipus de mineral és el més adequat, com el preparaven, i un interminable llistat de factors que integren el segon grup.

Quins projectes tens per al futur?

Dins l’àmbit de la paleosiderúrgia, la nostra intenció és continuar aprofundint en la recerca sobre el procés reductiu de forma integral i publicar els resultats posteriorment, seguint la inèrcia que portem des de fa alguns anys. Tanmateix, també estem ampliant el nostre camp d’estudi cap a les posteriors fases de la producció d’armes fèrriques com son la preparació del metall prèviament al treball dins la fornal i la inversió de temps, recursos y matèries primes que fien falta per convertir un lingot de ferro en un arma. Amb els anys i després de molts assajos, errors, equivocacions i correccions, esperem poder aportar a la comunitat científica, en general, i a l’arqueològica, en particular, resultats plausibles que puguin contribuir a llençar una mica més de llum en aquesta matèria tan interessant i tant desconeguda encara.

Les cultures ibèriques, en general, ens “amaguen” encara molts secrets, i aquest son especialment identificables pel que fa a les seves capacitats tècniques i als seus coneixements de forja i orfebreria. Afortunadament, a nivell metal·logràfic, cada cop es realitzen analítiques amb més assiduïtat, la qual cosa ens està oferint moltíssima informació que fins ara desconeixíem

Per saber-ne una mica més:

Documental “Els secrets del ferro ibèric”

Article a ICOM Digital

Articles disponibles al portal Academia.edu