foto jaumeJaume de Bargas va néixer a Barcelona l’any 1947. Va cursar estudis de Mestre Industrial a l’ Escola Tècnica i Professional del Clot i es va formar a l’empresa de serralleria que havia fundat el seu avi als darrers decennis del segle XIX.
Membre de la junta directiva del Gremi de Serrallers de Catalunya, en Jaume te el reconeixement de Mestre Artesà per part de la Generalitat de Catalunya.

La seva relació amb la serralleria i el món artesanal ha estat intensa i constant. Bona prova d’ això, són els nombrosos articles que sobre oficis antics ha escrit a la revista “El Brogit” de Castellbell i el Vilar. En Jaume ofereix xerrades periòdiques sobre el tema a les biblioteques Horta-Can Mariner i Rossend Arús de Barcelona. L’any 2008, en aquesta darrera hi va organitzar una exposició dedicada al pany i la clau, amb fons procedents de la seva col·lecció. Dos anys més tard, inaugurava el museu del pany i la clau a Segur de Calafell.
En Jaume de Bargas és coautor del llibre El quarter de Sant Pere, guardonat amb el premi Bonaplata 2015, per al qual va redactar un capítol sobre el ferro al barri. Des d’inicis del 2014, col·labora amb Calafell Radio, parlant dels oficis artesanals.

Jaume, què és un serraller? Podries explicar-nos breument els trets que defineixen aquest ofici?

L’ ofici de serraller forma part de la branca dels artesans que treballen el ferro, coneguts com “els Elois”, degut al patronatge d’aquest sant. En aquesta branca d’artesans, hi trobem un seguit d’oficis que, per circumstàncies de l’evolució, han desaparegut o han evolucionat, com els daguers, espasers, agullers o fargaires. Aquests darrers treballaven a les fargues, que era de fet l’ obrador on treballaven els anomenats ferrers. Els forjadors, tot i no haver desaparegut després de la forta davallada en arribar la industrialització, van tenir una revifalla amb el Modernisme: Actualment, la seva activitat està limitada a les Escoles d’Art i a les trobades de professionals –els pocs que resten–. Podríem parlar, també, dels ferrers de tall i dels manyans d’obra.
Pel que fa a l’ ofici de serraller, podríem definir-los com els artesans bregats en l’ art de fer serralles (forrellats, sistemes de tancament i obertura). L’Enciclopèdia Catalana esmenta també el manyà, l’ artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.

Quan vas començar a treballar com a serraller?clau trebol

La meva activitat laboral és va iniciar com aprenent a l’obrador familiar, quan tenia 15 anys. L’any 1890, el meu avi havia obert un taller propi al barri de Sant Pere de Barcelona, dins l’ anomenada Ciutat Vella. En aquells moments hi havia una activitat important a la ciutat: feia pocs anys que s’havien enderrocat les muralles i s’hi estava construint l’ Eixample. Els manyans d’obra tenien molta feina aleshores.
Van passar els anys i l’ activitat va anar evolucionant. La nostra empresa va ser col·lectivitzada durant la Guerra Civil i, posteriorment, vàrem iniciar una nova etapa més centrada en la serralleria, és a dir, en la fabricació de panys artesanals. Aquesta activitat va decaure a mitjans dels anys 60 del segle passat, amb l’ arribada dels panys industrials de fabricació mecànica. No obstant això, gràcies a la bona fama del taller, se’m van obrir noves propostes relacionades amb la serralleria que m’han permès arribar fins al dia de la meva jubilació.

Museu pany i la clauQuè és el “Museu del pany i la clau” i quins objectius persegueix?

El museu del pany i la clau és el resultat d’una il·lusió que tenia al cap des de feia anys: pel taller havien quedat eines i panys d’ altres èpoques, guardats per diferents circumstàncies. Aquest és l’origen de la col·lecció. A més, quan viatjava a diferents parts del món, tenia el costum d’anar a veure els brocanters i comprar els panys i les claus típiques del lloc que visitava.
Durant anys vaig pensar que era una llàstima no poder exposar aquest material tan singular. Em vaig animar a fer-ho en el moment en què vaig tenir accés a internet: vaig buscar a Goggle informació sobre museus de panys i claus i el resultat va ser nul. Aleshores, vaig pensar que tenia l’ oportunitat de crear una cosa única a Catalunya i a Espanya.

La primera oportunitat em va sorgir l’ any 2008, parlant amb el director de la biblioteca Arús. Em va suggerir la possibilitat d’organitzar una exposició temporal: no m’ho vaig pensar dues vegades! Va ser un èxit tant de públic com d’ impacte als mitjans de comunicació. Conclosa la mostra, vaig pensar que calia construir una cosa més definitiva… i així va néixer el meu museu. Si el voleu visitar només cal que entreu al web  del museu i concerteu una visita. Això sí: ha de ser els caps de setmana!

Quins projectes tens per al futur?

El primer que cal és consolidar el museu. Actualment el gestiono jo mateix i no tinc clar que pugui tenir continuïtat el dia que jo falti. Seria una llàstima que el coneixement recollit sobre el pany i la clau es perdés en l’oblit. Fa milers d’anys que els humans tenim i fem servir panys i claus: és l’ estri mecànic més usat i te un valor simbòlic indiscutible, especialment en l’àmbit religiós i en la història de la humanitat.
Tinc un altre projecte: es tracta d’una proposta de l’editorial Viena de fer un llibre sobre el pany i la clau. Tampoc hi ha res publicat en català ni en castellà. Com podeu veure, això no te aturador.

El museu del pany i la clau és el resultat d’una il·lusió que tenia al cap des de feia anys: pel taller havien quedat eines i panys d’ altres èpoques, guardats per diferents circumstàncies. Aquest és l’origen de la col·lecció.

Per saber-ne més:

Els últims artesans (TV3)

Fet a mà: “pel forat del pany” (TV)