Auladell 1Jordi Auladell és llicenciat en grau en l’especialitat d’Arqueologia (UB). L’any 2005 es doctorà amb una recerca arqueometal·lúrgica del ferro iber a Catalunya. Nascut a Barcelona, s’ha format també en àmbits de gestió i, en els darrers anys, es dedica professionalment a la gestió cultural des de l’administració pública i a la docència universitària.

En l’àmbit de la investigació, i entre d’altres col·laboracions com a membre de grups de recerca universitaris, ha estat responsable titular del conveni de recerca interuniversitari sobre l’estudi tecnològic i estructural dels objectes de ferro protohistòrics del nordest peninsular, entre els Departaments de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB) i el de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica (UPC) (1995-2002 i 2008 -2012).

Quan i com vas decidir especialitzar-te en l’estudi de la metal.lúrgia del ferro a l’Antiguitat?

Com arqueòleg i apassionat de la cultura material vaig adonar-me’n del desconeixement generalitzat respecte els metalls i, en especial, el ferro. Jo mateix havia après les tècniques per investigar tot tipus d’estructures físiques, també les de combustió, però amb les produccions no podia anar més enllà.

Espasa procedent d’una tomba d’incineració (1er quart s. VI aC)

Espasa procedent d’una tomba d’incineració (1er quart s. VI aC)

La tesi de llicenciatura va ser una introducció al coneixement previ, tipològic i funcional, dels estris de ferro dels ibers. Un cop encetat el tema, i veient que em mancava la part més tecnològica, vaig anar-me’n cap a qui n’havia de saber, els enginyers de materials, per trobar i adquirir el coneixement necessari. La Dra. Júlia Simon de l’ETSEIB (UPC) em va possibilitar iniciar el procés que em portaria a la tesi doctoral i a resseguir la metal·lúrgia antiga i medieval.

Juntament amb la Dra. Júlia Simon vas realitzar el primer estudi metal.lúrgic de les reixes gòtiques de la catedral de Barcelona, pots fer-nos cinc cèntims d’aquest projecte?

Micrografia de l’espasa anterior, amb imatge d’inclusió no metàl·lica amb diverses fases internes, sobre matriu ferriticoperlítica

Micrografia de l’espasa anterior, amb imatge d’inclusió no metàl·lica amb diverses fases internes, sobre matriu ferriticoperlític

L’estudi arqueometal·lúrgic de les reixes de la Catedral parteix de la possibilitat de tenir-les documentades històricament, mercès a la recerca prèvia de la Dra. Amenós. Amb aquest context definit, varem establir un conjunt mostral de dinou mostres de ferro i d’aliatge de coure provinents de diferents enreixats de les capelles de la nau i el claustre; sobre petites mostres extretes es realitzaren metal·lografies, estudis de microduresa i d’anàlisi de composició química qualitativa i semiquantitativa que ens portaren a evidenciar les tècniques que empraren els artesans, ferrers i serrallers, les característiques del mineral original i del metall que utilitzaven, les de les infraestructures amb que produïen i, en conseqüència, el grau de desenvolupament tecnològic que es va aplicar per fabricar aquests materials. Els resultats ens indiquen una tria acurada del metall utilitzat, el més apte per a la funció requerida, i, en resum i entre d’altres aspectes, un conjunt de procediments tècnics i logístics per ser el més eficients possible i assolir la qualitat que la feina demanava. L’èxit de tot plegat encara el podem veure visitant la Catedral.

El vostre projecte ha estat pioner a Catalunya. Cal, però, continuar treballant en aquesta línia i caracteritzar el conjunt de reixes i ferramentes documentades. Malauradament, però, l’endarreriment de Catalunya en estudis metal.lúrgics és més que evident…. Quina valoració faries en relació a aquest tema?

Secció d’escòria planoconvexa (calotte) d’època ibera amb indicació de micrografies (finals s. IV - inicis s. III aC)

Secció d’escòria planoconvexa (calotte) d’època ibera amb indicació de micrografies (final s. IV – inici s. III aC)

Si ara em poso el barret d’arqueòleg et puc dir que, com a conjunt material, el ferro sempre ha estat el parent pobre: mai no “llueix” com el bronze i molts cops podem afirmar que es tracta de materials bastant poc atractius, com les escòries. Fins no fa tant, es conservava tota troballa ceràmica, de bronze o lítica i el ferro, ho direm així, no mereixia massa atenció.

A partir de la consideració que la tecnologia és definitòria per a caracteritzar les societats, comencem a adonar-nos del buit existent principalment amb el ferro i els processos d’obtenció i producció. Estem aprenent de l’experiència de l’arqueometal·lúrgia europea, amb molts anys per davant en volum d’informació i, també, en difusió de la seva recerca. En els darrers temps sembla evident un major interès pels objectes de ferro, els subproductes com les escòries o les estructures de combustió; tot i les iniciatives que van sorgint, molts cops individuals, costa que tant l’arqueologia experimental com els estudis monogràfics o metal·logràfics i analítics tinguin l’impacte d’altres recerques en l’àmbit històric. Desgraciadament, del suport institucional no en podem parlar massa.

Micrografia d’una de les reixes de la Catedral de Barcelona (mitjans s. XV), amb una microestructura gairebé totalment acerada

Micrografia d’una de les reixes de la Catedral de Barcelona (mitjan s. XV), amb una microestructura gairebé totalment acerad

Quins projectes tens per al futur?

Temps enrere vaig portar a terme dos projectes diferents que cal preparar per a la seva publicació en col·laboració amb els investigadors vinculats. Per una part, un estudi complert sobre la siderúrgia d’un dels poblats ibers més destacats del país, on hi ha la possibilitat de relacionar forns, fornals, escòries i objectes d’una cronologia entre el s. V i el III aC. Per altra, l’estudi de diversos subproductes obtinguts per forns experimentals que reprodueixen les tècniques i les casuístiques preromanes, també de força interès.

En un futur imminent inicio la participació en un projecte d’abast estatal i equip pluridisciplinar i transnacional centrat en la producció de ferro d’època romana, la cadena productiva (explotació minera vs tallers de reducció vs forges) i el mercat o àrea d’influència.

En els darrers temps sembla evident un major interès pels objectes de ferro, els subproductes com les escòries o les estructures de combustió; tot i les iniciatives que van sorgint, molts cops individuals, costa que tant l’arqueologia experimental com els estudis monogràfics o metal·logràfics i analítics tinguin l’impacte d’altres recerques en l’àmbit històric.


Per saber-ne una mica més:

Catedral de Barcelona 1

Catedral de Barcelona 2

Ferro iber 1

Ferro iber 2