ferreriaAquest mes L’ENTREVISTA ens porta a l’Alt Berguedà, una comarca estretament vinculada al ferro. Hi passejarem de la mà de Joaquim Casas, un historiador local que ens ajudarà a descobrir el seu ric passat siderúrgic i metal·lúrgic. Fill i nét de ferrers, en Quim es dedica al món de l’ensenyament de l’esquí però, en el seu temps lliure, col·labora activament amb diverses institucions culturals berguedanes, en la recerca i posada en valor del ric patrimoni històric d’aquest territori muntanyenc.

La teva relació amb el ferro és intensa i es remunta a la infància. Podriem dir que vas néixer amb un “martell sota el braç”? 

Més que amb un martell sota el braç vaig néixer amb un martell i una enclusa sota el bressol: la ferreria estava a la planta baixa de la casa on vaig néixer, just a sota del dormitori dels pares. Els primers sons que vaig sentir eren els repics del martell sobre l’enclusa… i els vaig sentir cada dia durant tota la infància i l’adolescència. De nen convivia sense problemes amb l’ambient de ferro i foc… i amb la pols de carbó.

El teu pare era el ferrer de Guardiola, quins records en guardes d’ell i de la ferreria?

manxaEl meu pare i el meu avi eren ferrers. Ferraven bestiar de peu rodó i fabricaven i reparaven eines del camp i del bosc. A finals del segle XIX, l’avi va fundar una ferreria  al terme del Collet d’Eina, a 2 km del poble actual. L’any 1914 es va traslladar al centre de Guardiola, a peu de carretera. Va construir l’obrador a la planta baixa i la vivenda als pisos superiors de la finca. L’avi es va especialitzar en la fabricació de destrals, fangues i arpiots. Eren de tan bona qualitat que es van fer famoses a tota la comarca… encara es poden trobar destrals marcades amb el segell de la casa!!! A causa del terreny pedregós, aquest tipus d’eines requerien de bon acer i d’artesans hàbils en les tècniques de  trempatge.

Vers 1920, el meu avi va remodelar la ferreria, introduïnt-hi maquinària industrial i adaptant-la a l’energia elèctrica. L’electricitat es va aplicar primer a la manxa de fornal, al taladro i a la mola d’aigua. La ferreria va estar activa fins l’any 1986 i era molt coneguda pels pagesos i la gent que treballava el bosc. Era un punt de trobada obligat per la gent rural: hi encarregaven eines noves, hi portaven les velles a reparar i ferraven els bestiar…

Els anys d’adolescent vaig treballar amb el pare. Amb ell vaig aprendre a forjar. La forja artesanal em semblava interessant, però el què em va allunyar de l’ofici va ser el canvi obligat cap a la serralleria mecànica i industrial. Aquesta va ser la raó per la qual no vaig voler continuar amb l’ofici…. i per la qual el taller no es va modernitzar:  la maquinària industrial no hi va entrar mai.

El fet de ser el fill del ferrer m’obria moltes portes!!!! En les comunitats rurals, el ferrer era una persona reconeguda i estimada…

El Berguedà és una terra associada a la producció de ferro, i amb una llarga tradició en el sector metal·lúrgic. Quins elements patrimonials destacaries en relació a aquesta indústria?

Efectivament, el Berguedà va ser una comarca important pel què fa a la indústria de producció de ferro. Sabem del cert que hi havia un mínim de 6 fargues a l’Alt Berguedà. Malauradament però no en queda cap més testimoni que el ferrantrecord, la documentació escrita i la infrastructura hidràulica associada. Sota el monestir de Sant Llorenç prop Bagà hi havia la farga més important de la comarca, reconvertida a inicis del segle XX en una central hidroelèctria. A Castellar de n’Hug n’hi havia dues més: la més antiga era a tocar del pont romànic, on actualment hi ha l’Hostal Les Fonts. Segles més tard se’n va construir una altra a Sant Vicenç de Rus. Les altres tres estaven a la riera de Merlès –dues d’elles- i entre Sorribes i l’Espà.
A l’Alt Berguedà es conserven dues ferreries: la del meu pare, que es preserva íntegrament, i la de la Pobla de Lillet, que manté part de les eines i de l’obrador. Es conserven també col·leccions interessants de forja antiga, majoritàriament integrades per encluses , romanes i hostiers de Bagà, eines de tall, eines de camp i serralleria. Els nostres arxius també conserven molta documentació que deixa constància de la importància que tingué l’activitat metal·lúrgica  al Berguedà des d’època medieval

Quins projectes tens per al futur?

M’agradaria veure com la ferreria del pare i la resta del patrimoni ferri Berguedà es dinamitza i es posa en valor… que enlloc de rovellar-se en magatzems –la ferreria del seu pare està inventariada i dipositada en un magatzem municipal-es pugui museïtzar algun dia i serveixi per explicar la història industril de la nostra  comarca, tant associada al ferro. A Catalunya, quan parlem de ferro, sempre es pren com  a referència el Ripollès . Sens dubte va ser la comarca més important a nivell de producció i indústria derivada del ferro, però no va ser la única.  El Berguedà també hi va tenir un paper destacat.

El fet de ser el fill del ferrer m’obria moltes portes!!!! En les comunitats rurals, el ferrer era una persona reconeguda i estimada…


Per saber-ne més:

“Les fargues del Berguedà”

L’antiga ferreria Casas