Assumpció Feliu Torras (Barcelona, 1948) és  llicenciada en Geografia i Història (especialitat, Història de l’Art) per la Universitat de Barcelona (1985) i Doctora en Història de l’Art i de les Civilitzacions per la Université de Rennes  2 (Haute Bretagne,  1995). És vicepresidenta de l’Associació del Museu de la Ciència, la Tècnica i l’Arqueologia Industrial de Catalunya des de 1990 fins l’actualitat i membre de la Junta Directiva de TICCIH España (Comité Internacional para la Conservación del Patrimonio Industrial), on ha exercit els càrrecs de secretària i tesorera. És membre fundador de la European Federation of Assotiations Industrial and Thecnical Heritage i Presidenta des de 2012 fins al 2017. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i de la seva corresponsalia internacional (AICA).

Directora i editora del Butlletí de l’Associació del Museu de la Ciència, la Tècnica i de l’Arqueologia Industrial de Catalunya des de la seva creació l’any 1988 (fins l’actualitat, 2018, s’han distribuït 80 números).

Ha obtingut el Premi Bonaplata (Premi Especial extraordinari, any 2009) per la seva labor al front de la publicació del Butlletí de l’AMCTAIC  i el Premi FAD de Pensament i Crítica, 2012, pel llibre La Barcelona de ferro. A propòsit de Juan Torras Guardiola, editat pel MUHBA l’any 2011.

Fou professora de l’assignatura -30 hores de lliure elecció- “El Patrimoni Industrial” a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Departament d’Història de l’Art) durant el curs 1997-98 i del Màster “Erasmus Mundus” de la Universitat Politècnica de Catalunya (cursos 2009, 2010, 2011 i 2013).

Fou coordinadora i guionista de 50 programes de divulgació del Patrimoni Industrial en el territori català (30 minuts de durada i freqüència setmanal) per a “Galeria Galilei”, Canal Taronja Televisió del Grup THAELUS de Comunicació, emesos pel Consorci de les Televisions Locals de Catalunya (temporada 2011- 2012). Col·labora al diari AVUI, seccions de Societat, Cultura, Art i Tribuna Oberta des de març de 1989 a maig de 2007.

Ha participat en nombrosos congressos, nacionals i internacionals, sobre patrimoni industrial. Els seus treballs s’han publicat en llibres i revistes de reconegut prestigi i d’àmbit nacional i internacional.


  • Qui era Joan Torras i Guardiola?

Juan Torras Guardiola, va néixer l’any 1827. Era fill del sabadellenc, Josep Torras Vila, comerciant i forner de Sant Andreu de Palomar ( avui carrer ‘Joan Torras, arquitecte’) i de Maria Guardiola, natural del mateix poble. De petit visqué a la casa dels seus pares,al carrer Tramontana 4-6-8 de Sant Andreu de Palomar, als baixos de la qual hi havia el forn de pa.

Juan Torras Guardiola

Des de petit excel.lí per la seva gran predisposició al dibuix i les matemàtiques. Les precàries condicions econòmiques familiars varen impedir que es considerés donar-li una carrera. Als 10 anys, com a conseqüència d’un accident que l’obligà a guardar repòs una llarga temporada, la família descobrí les habilitats que tenia amb les matemàtiques i tot allò relacionat amb el càlcul.  El seu oncle, el religiós escolapi Camilo Torras, acceptà de ser el seu tutor i li facilità l’ingrés al col.legi Sant Antoni de Barcelona, primer, i al col·legi de Cordelles, després. Es formà a l’Escola de la Llotja, on seguí els estudis d’arquitectura organitzats per la Junta de Comerç, i porteriorment la carrera de Mestre d’Obres i d’Arquitectura.

El seu gran coneixement de les matemàtiques, li valgué una medalla als exàmens públics del curs 1845. Aquell mateix any, ontingué el títol d’arquitecte a la Real Academia de San Fernando de Madrid i el 1855, li convalidaren a Barcelona. El mateix any ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, a la secció d’arquitectura, i guanyava per oposició, la càtedra  de Geometria Descriptiva i Materials de Construcció dins del Plan Moyano. L’any 1859 començava a donar classes de Mecànica i Construcció a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona, d’on en fou secretari entre 1859 i 1862. El 1875 fou nomenat catedràtic de Mecànica de les Construccions i Resistència de Materials de la recentment fundada Escola d’Arquitectura de Barcelona. N’assumí la direcció entre 1901 a 1905, en substitució de Lluís Domènech i Montaner, i entre 1907 i 1908 en fou el Vice-director. En 30 anys de catedràtic tingué com a alumnes a arquitectes de renom, com Antoni Gaudi, Josep Puig i Cadafalch, Josep Amargós, José Grases i gran part dels arquitectes que varen construir la Barcelona modernista.

Reconstrucció virtual de la fàbrica dins l’entramat urbà actual

Va ser membre del Jurat de l’Ajuntament de Barcelona que designà l’edifici guanyador dels construïts l’any anterior, juntament amb Elias Rogent, i altres, com el del monument a Rius i Taulet.

Al 1877 Torras Guardiola té el domicili social a Ronda Sant Pere,180 i el particular al carrer Bruc, 71 de Barcelona. Posteriorment l’edifici de la seva propietat a Ronda de Sant Pere 180, que  posteriorment serà el número 74, aplegà el domicili social i el particular. El 1877, un cop li va ser adjudicada l’obra del pont metàl.lic sobre el riu Onyar a Girona, el  Pont de Sant Agustí , decideix ampliar el seu talleret de manyeria creat  pocs anys abans, als soterranis de casa seva a Ronda de Sant Pere. Aquests seran els orígens de l’anomenada Can Torras. Primer es va dir: Talleres del Arquitecto Juan Torras.

Juan Torras Guardiola, entrà d’aquesta manera en el mon de la arquitectura metàl·lica i de tot allò que d’ella en deriva.

 

  • Es pot afirmar que Torras, Herrería y Construcciones S.A. –coneguda popularment com Can Torras dels Ferros- va ser una de les foneries especialitzada en construccions metàl·liques més important de Barcelona?

Indiscutiblement, si.

Bastida per muntar el monument a Colom

La petita empresa coneguda com Talleres del Arquitecto Juan Torras va  anar agafant molta volada, especialment per les importants innovacions de càlcul i  tecnològiques que va introduir. L’obsessió de Torras Guardiola era emprar la mínima quantitat de ferro i pensar en la reutilització del material, doncs aquests era molt car, com podem veure en la invenció de la biga de secció variable coneguda com “Ala de mosca” o en la bastida per muntar el monument a Colom pensada de manera que els trams es podessin desmuntar i reutilitzar. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 les estructures metàl·liques dels grans palaus eren de Torras i a partir d’aquí l’empresa, que ja s’havia traslladat al Poblenou, no va parar de créixer (l’any 1901 ja té més de 100 treballadors) i l’any 1918 Juan Torras Puig, fill del fundador, la transforma en Torras, Herreria y Construcciones S.A. donant-li el caràcter d’una empresa moderna. A més de la foneria i el taller de mecanització i muntatge crea altres empreses auxiliars, com una naviera (Naviera Morey) per transportar el ferro i el carbó que necessita i participa en empreses altres siderúrgiques catalanes i asturianes.

Hem de tenir en compte que, a més de les estructures metàl·liques propriament dites l’empresa fabrica també “rodons” per a armar el formigó destacant en la fabricació dels “corrugats” sota la denominació REA.

Hem de pensar que als anys cinquanta i principis dels seixanta del segle XX, Torras és l’empresa catalana amb més volum de vendes, per exportació, després de la SEAT.

 

  • El llegat patrimonial de la casa Torras és visible encara en nombrosos edificis i construccions de Catalunya: mercats, estacions de ferrocarril, ponts, edificis i estructures fabrils… Ens en podeu recordar alguns?

És lògic que una empresa de la importància de Can Torras i amb una vida de noranta anys hagi deixat nombroses construccions escampades per Catalunya i la resta de l’estat. Tot i que en el camp de les estructures metàl·liques (entre elles moltes fàbriques) hi ha hagut una renovació molt important i que ha comportat el seu enderroc, o que moltes vegades l’estructura metàl·lica quedi “amagada” per tal de protegir-la del foc tot i que les normatives més modernes, amb la incorporació d’altres elements de detecció i protecció, permetin que alguns elements metàl·lics tornin a quedar a la vista.

Bigues de secció variable, conegudes com ‘ales de mosca’

La tipologia de construccions amb estructures metàl·liques de Can Torras és molt variada i podem destacar, entre altres:

> Mercats: el de Tortosa i el de l’Abaceria Central (a Gràcia, Barcelona) de la primera època i la cobrició de La Boqueria, també a Barcelona, de la segona època

> Estacions de Ferrocarril: l’estació de Portbou i la del Nord a Tarragona

> Ponts: el de la Bauma, a Castellvell i el Vilar, i el de Mora d’Ebre (1929)

> Estructures fabrils: nombrosos edificis industrials del Poble Nou encara conserven elements metàl·lics de Can Torras (com les bigues en gelosia o d’ala de mosca) però també en nombrosos polígons industrials de Barcelona, Tarragona i Girona

> Estructures metàl·liques (amagades) en edificis i espais singulars: com la Telefónica de la Plaça Catalunya o la Torre del Banc Atlàntic (ara Sabadell) de Balmes-Diagonal ambdós a Barcelona o els suports del conjunt de places del Monestir de Montserrat

> Estructures metàl·liques vistes com la Tribuna del Camp Nou (Can Torras ja havia construït la del Camp de les Corts) o la vella antena de telefonia, al costat de l’església del Tibidabo, ambdós a Barcelona

A més, en indrets propers a Catalunya, podem esmentar els Mercats Centrals de València i Zaragoza o el pont de la carretera de Morilla de Liébana, prop de Graus a l’Aragó, que és un tram, reaprofitat, de la bastida del Monument a Colom.

 

  • Quins projectes teniu per al futur?

Tribuna del Camp Nou, al barri de Les Corts

Després d’acabar fa poques setmanes el procés de cessió a l’Arxiu Nacional de Catalunya del material d’arxiu  de l’empresa (plànols, fotografies, material administratiu, …) que ha durat força temps, vull acabar de tirar endavant un projecte en el que estic pensant, i treballant des de finals del 2013.

Es tracta de coordinar la publicació de la traducció al castellà del llibre “La Barcelona de ferro, A propòsit de Juan Torras Guardiola” ampliant-lo amb articles dedicats a alguns dels alumnes de Torras que van treballar a la resta d’Espanya després d’haver estudiat a l’escola de Barcelona. Es tracta d’un llibre col·lectiu, que va guanyar el premi FAD de pensament i Crítica de l’any 2012 que, si s’edita en castellà, tindrá més difusió. La inclusió d’articles dedicats a arquitectes formats aquí i que van treballar a la resta d’Espanya (fins ara n’hem localitzat a Cartagena i Murcia, Elx, Teruel, Zamora i  Madrid) i que van continuar la relació professional amb Torras tant com assessor de càlculs de l’estructura com de subministrador de material metàl·lic, poden ampliar el coneixement de Torras Guardiola a la resta de l’estat.

Un altre projecte, que va estar apunt de quallar però finalment no va poder ser per qüestions econòmiques, és el muntatge, a Barcelona, d’una exposició, en col·laboració amb la Societé Nouvelle d’Explotation de la Tour Eiffel, sobre Gustave Eiffel i Torras Guardiola presentant projectes i obres d’ells dos i, entre altres, una maqueta de la Torre Eiffel. Penso tornar a posar la idea sobre la taula de les autoritats culturals  del nostre país. El seu títol seria “Gustave Eiffel i Juan Torras Guardiola, les transformacions urbanístiques i tècniques de dues ciutats: París i Barcelona”.

 

Les precàries condicions econòmiques familiars varen impedir que es considerés donar-li una carrera. Als 10 anys, com a conseqüència d’un accident que l’obligà a guardar repòs una llarga temporada, la família descobrí les habilitats que tenia amb les matemàtiques i tot allò relacionat amb el càlcul.  El seu oncle, el religiós escolapi Camilo Torras, acceptà de ser el seu tutor i li facilità l’ingrés al col.legi Sant Antoni de Barcelona (…)