Miquel Aran va començar la seva singladura professional als 14 anys, a l’Escola de Formació de La Maquinista. Als 20 anys obtingué la titulació d’enginyer tècnic i als 23 anys assumia les primeres responsabilitats laborals representant  La Maquinista al muntatge de la grua de Astano.

Als 27 anys muntà  la grua de Cadis i a partir dels 30 assumí la responsabilitat de diferents projectes: el muntatge dels molins de carbó per la Central de Puentes de Garcia Rodríguez, la colada Continua per Ensidesa, turbines per diferents Centrals Elèctriques, etc.

A partir de 1990, és nomenat Director de Projecte dels trens AVE i, posteriorment, Director de Projectes de Grans Línies (trens per Finlàndia, Irlanda, Israel, Bèlgica, Senegal i, a Espanya, els trens regionals d’alta velocitat  Euromed, S-104 i S-114 ).


  • Per a un neòfit, les grans armadures de ferro que cobreixen els mercats i les estacions de ferrocarril de finals del segle XIX o inicis del XX semblen “mecanos” gegants fixats amb cargols. Com es muntaven aquestes estructures, quants operaris hi treballaven i quin paper jugaven? 
Operaris construïnt una estructura metàl·lica a Nova York. 1930 (Fotografia: Área Académica de Metalurgia)

És clar que no queda cap operari d’aquella època… finals del segle XIX, començament del segle XX…, però sí queden les seves obres. I moltes d’elles funcionen com el primer dia. A Barcelona, tenim l’estació de França, el Born, el mercat de Sant Antoni i tant d’altres, a més de ponts ferroviaris i carreteres en ple ús de funcionament.

Efectivament, semblen “mecanos”, però amb una certa gracia fruit del temps en què es van fer: a la fi de segle XIX, en ple esclat del modernisme, i a recer de la aparició de sistemes de muntatge i fabricació més moderns que començaven a donar peu al gran desenvolupament del segle XX.

  • Per muntar una armadura de ferro, calia una preparació prèvia (formació) dels operaris? Amb quina maquinària es comptava per poder executar un encàrrec d’aquest tipus?

Normalment no hi havia soldadura, i menys elèctrica, ni cargols. Les grans estructures es fixaven amb reblons, la qual cosa vol dir que hi havia una gran aportació dels tallers de fabricació, precisant la forma i la llargada dels diferents perfils que calia incorporar al muntatge.

  • Les fotografies d’inicis del segle XX, i fins i tot el cinema mut, ens ofereixen imatges d’operaris treballant sobre bigues de ferro, a gran alçada,i aparentment sense cap mesura de seguretat… Com d’arriscat era el dia a dia d’aquests treballadors?

Era necessària una gran preparació dels operaris de muntatge: tant de la feina a fer, com de l’estat físic i mental. No hi havia elements de seguretat, com ara, i les posicions en què havien de treballar eren molt arriscades. Aleshores es lligava una corda a l’estructura i poca cosa més……

Operari treballant a Nova York. 2019
(Fotografia: Área Académica de Metalurgia)

La formació dels operaris era la del “càntir”: és a dir, que començava als 10 ó 12 anys portant aigua –amb el càntir!- als treballadors de més experiència i observant què feien i com ho feien… aquesta era tota la formació que rebien…

No hi havia grues, com ara. Les peces s’aixecaven amb politges tirades per la força del propis operaris o, en el millor dels casos, per cavalls preparats per això…. el que volia dir que les peces a aixecar no podien ser massa grosses ni pesants.

 Per a les estructures especials i de gran tamany, es feien servir grues rudimentàries accionades per un motor de vapor. Ja podeu imaginar el rendiment que tindrien! Aleshores tot era molt més lent….

Un altre element d’ús era el gat hidràulic. Es feia servir en moviments curts i per ajustar les estructures a la seva posició.

  • En un món fortament tecnificat, com el nostre, quin futur tenen els operaris de muntatge ?

Estem en un món fortament tecnificat, però tot i això no s’acaba tot amb l’ordinador o el telèfon. Encara hi ha necessitat de fer carreteres i línies de tren noves… i calen ponts i estructures, edificis altíssims que en gran part són de ferro (acer ); es fabriquen vaixells, fàbriques de tot tipus i per tant els operaris de muntatge continuen sent necessaris i vitals en un país modern com el d’ara.