Guillermo Lusa Monforte és professor jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on va promoure estudis d’història de la ciència i de la tècnica. Ha dirigit durant 25 anys la col·lecció Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona. Fou el promotor del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica i de la revista Quaderns d’Història de l’Enginyeria. Fins al 2005, fou coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC.

Antoni Roca Rosell és professor d’història de la ciència i de la tècnica de la UPC. Actualment és el coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC i editor dels Quaderns d’Història de l’Enginyeria i de la col·lecció Patrimoni ETSEIB.

> Poques persones saben que a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona hi ha una ‘farga’. Podríeu explicar-nos la seva història?

Trompa hidràulica (Dibuix: Enciclopèdia Catalana)

Els elements de farga que preserva l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona procedeixen d’una donació de 1997 de l’enginyer Joaquim Mateu i Subirà (1923-2010). Mateu combinava la seva activitat professional amb la recerca de restes arqueològiques de fargues, fascinat per l’existència d’una activitat industrial històrica en la qual els catalans (de banda i banda dels Pirineus) destacaren internacionalment. Com a resultat d’aquesta activitat havia recollit peces originals pertanyents a diferents indrets. Ajuntant-los amb una roda hidràulica paperera, formen una representació molt convincent del que havia estat una farga. Només manquen el forn i la trompa… En un principi, les peces recollides per Mateu van estar dipositades al Museu de la Ciència i de la Tècnica, en l’època de la seva fundació, quan encara no havia obert les seves portes al públic. Tanmateix, Mateu es decidí per l’Escola, probablement perquè llavors existia un grup molt actiu en recerca arqueometal·lúrgica dirigit pel professor Estanislau Tomàs i Morera (1924-2014), del qual formava part la professora Júlia Simon Arias (1935-2013). Hem dedicat el volum d’enguany de la col·lecció Patrimoni ETSEIB a la farga que tenim instal·lada a l’Escola.

> L’estudi de les fargues va néixer vinculat a  l’ETSEIB de la mà d’enginyers industrials i del que seria el seu director el 1936, Santiago Rubió i Tudurí, que en publicà la primera monografia l’any 1930. Quina ha estat la seva evolució al llarg d’aquests anys?

Els joves enginyers industrials Santiago Rubió i Tudurí (1892-1980) i Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) iniciaren cap a 1914 l’estudi de les restes arqueològiques de fargues. S’ha de dir que ells trobaren en elles un referent històric del talent tècnic dels catalans. Com a resultat d’això, prepararen una monografia i muntaren una farga completa al recinte de l’Exposició de Barcelona el 1930.

> L’ETSEIB ha impulsat nombrosos estudis i tesis doctorals sobre l’antiga indústria siderúrgica. Com valorareu aquestes aportacions?

Malls de la farga Palau de Ripoll (Foto: mNACTEC)

A l’Escola, durant els anys 1980, es va formar un grup molt actiu d’arqueometal·lúrgia promogut per Estanislau Tomàs el qual, tot i jubilar-se, continuà impulsant-lo. La professora Júlia Simon també hi va col·laborar. Amb la jubilació i decés de tots dos, el grup ha quedat minvat. Continuen treballant professors, com Ricard Bosch, que ha dirigit fa uns anys la tesi de Víctor Fuses sobre la trompa de les fargues, un element tecnològic molt destacat.

> Quins projectes teniu per al futur?

Com a historiadors de la tècnica, ens proposem aprofundir en la història de la UPC en el camp de la metal·lúrgia històrica, no solament a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona sinó també a l’Escola de mineria de Manresa, on fou professor Josep M. Mata-Perelló. La farga és un exemple molt interessant del desenvolupament d’un sistema industrial abans de l’anomenada Revolució industrial. Un sistema on hi havia una divisió del treball avançada i un plantejament productiu de mercat.

Més informació:

Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona

Número monogràfic dedicat a Santiago Rubió i Tudurí

Quaderns d’Història de l’Enginyeria

Patrimoni ETSEIB

Número monogràfic dedicat a la Farga de l’ETSEIB