Jaume Espinagosa i Roser Miarnau són les ànimes impulsores del projecte patrimonial de la fàbrica J. Trepat de Tàrrega. Exerceixen els càrrecs de director i tècnica del Museu Trepat, un equipament cultural vinculat a la xarxa de museus territorials del mNACTEC que te per objectiu principal posar en valor el llegat patrimonial d’aquesta empresa pionera en la mecanització del camp català i espanyol.

Partint dels valors històrics, socioeconòmics i industrials, inherents a la seva essència, el projecte patrimonial del Museu Trepat inclou un conjunt de propostes culturals que, a més de suggerents, s’han acabat posicionant com a poderosos recursos de dinamització territorial.

> La fàbrica Trepat fou la principal productora de maquinària agrícola a l’estat espanyol durant el segon terç del segle XX. Podeu presentar-la als nostres lectors?

Rètol de la fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat (Foto: Museu Trepat)

L’antiga fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat fou un dels principals protagonistes de la mecanització del camp català i espanyol durant una part important del segle XX: entre el 1914, any de la seva fundació, i la dècada dels anys vuitanta, ja en plena decadència. Aquesta empresa va formar part de l’anomenada segona revolució industrial al nostre país, les fàbriques què funcionàvem amb energia elèctrica.

Els primers tallers i la foneria estaven situats en uns magatzems del carrer Ardèvol de Tàrrega, molt propers a l’estació del ferrocarril del Nord. L’any 1916, es fabricaren les primeres màquines dalladores. El 1920, es produïren cinquanta màquines dalladores; el 1929, sortien al mercat les dalladores per segar farratge. Fou el primer fabricant d’aquesta màquina a Espanya. El 1931, es va comercialitzar el rastell amb rodes. Un fet prou remarcable fou que, aquell mateix any, el Govern espanyol va concedir a la fàbrica Trepat el títol de productor nacional.

 El progressiu creixement de l’empresa va fer necessari el seu trasllat als afores de la ciutat, amb la consegüent  construcció d’un modern i racional recinte industrial. Entre 1933 i 1936, s’edificaren tretze de les dinou naus que configuren el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat. 

En el decurs de les dècades dels quaranta i el cinquanta, la fàbrica Trepat va viure l’etapa més llarga d’èxit de la seva història. Va assolir una gran expansió en producció i vendes, convertint-se a més en el principal productor de dalladores a Espanya i en un dels protagonistes de la mecanització del camp a les zones septentrionals espanyoles.

 Gràcies als seus bons contactes amb el règim franquista, la fàbrica Trepat tenia una posició dominant en el mercat, tant pel que fa a l’assignació de quotes com per al gairebé monopoli en la fabricació de ganivetes. També s’expandiren extraordinàriament gràcies al seu sistema de vendes i publicitat basat en tres aspectes fonamentals: donar a conèixer el producte, la participació de grans agents comercials i la utilització de petits representants comissionistes.  

 El 1941, comercialitzà el rastell automàtic; el 1955, fou el primer fabricant que dotà de pneumàtics a totes les màquines amb rodes de ferro; el 1960, sortí la primera barra segadora per a tractors… I el 30 de gener de 1975, la fàbrica Trepat es va constituir en societat anònima. 

L’evolució del nombre de treballadors en el decurs de la seva història fou: el 1915, set; el 1923, trenta-set; el 1940, vuitanta; en 1950, cent noranta; el 1959, dos-cents vint-i-nou; el 1960, dos-cents deu; el 1970, cent divuit i el 1980, vint-i-vuit.   El 2006, l’empresa va a passar al ser patrimoni industrial /cultural de l’Ajuntament de Tàrrega. 

Actualment, l’antiga fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat, reconvertida en Museu de la Mecanització Agrària, és un equipament únic i singular tant en l’àmbit català i l’espanyol com en l’europeu, en el sentit que d’altres fàbriques que produïen aquests tipus de maquinària han desaparegut: a l’Estat espanyol: l’Ajúria de Vitòria (País Basc), a Itàlia la Laverda, a Alemanya la Krupp, a França la Frères Amoroux, per exemple.

Naus de la fàbrica J. Trepat (Foto: Museu Trepat)

A més a més, de Cal Trepat es conserva pràcticament tot: l’estructura arquitectònica de les 19 naus, els edificis del departament comercial i la casa del propietari. Tota la maquinària del procés de producció, tant les màquines més antigues com les més noves que milloraven la productivitat de l’empresa, les eines dels treballadors, gairebé tot l’arxiu administratiu i, també, s’han realitzat una seixantena d’entrevistes antics treballadors que ham permès recollir, en format audiovisual, la seva experiència a la fàbrica. Tot aquest material ha estat de cabdal importància en el moment de plantejar el disseny del projecte museístic que finalment s’ha aplicat a Cal Trepat. 

Des de la seva obertura, el 22 de juny de 2012, el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega es presenta com un “viatge pel túnel del temps”. Acompanyem al visitant a traslladar-se temporalment a una realitat industrial de mitjans del segle passat gràcies a un recorregut per cinc de les primeres naus de l’antiga fàbrica Trepat i part del departament comercial de l’empresa. Al llarg d’aquest recorregut el visitant pot contemplar intacta l’antiga foneria amb totes les seves eines, motlles, forns i sorres intactes. Posteriorment s’explora el taller dels modelistes situat a la quarta nau. En aquest petit espai ens endinsem en la memòria dels treballadors mitjançant el testimoni d’un dels modelistes de la fàbrica que apareix en un dels audiovisuals que projectem al llarg del recorregut expositiu. La visita finalitza a la secció del taller, amb l’accionament de l’embarrat (nau 5) –antic sistema de transmissió de força– i a toc de sirena. 

L’obertura al públic del Museu Trepat ha suposat la culminació i confluència d’esforços empresos per part de l’Ajuntament de Tàrrega, amb subvencions tant a nivell català, espanyol i  europeu.


Des del Museu Trepat esteu fent una completíssima tasca de recerca, documentació i divulgació de l’antiga fàbrica, que abasta tant el patrimoni material com l’immaterial. Quina valoració en feu?

Des del Museu, hem engegat diferents recerques al voltant de les fonts orals per una banda, i les fonts documentals per una altra.

Interior de la fàbrica J. Trepat (Foto: Museu Trepat)

Les fonts orals van en relació a entrevistes realitzades a persones que directament o indirectament van estar relacionades amb els anys de funcionament de la fàbrica. Sovint la metodologia de treball de les entrevistes semi-dirigides eren com a històries de la vida laboral del treballador. Aquesta metodologia ens permet contextualitzar d’una forma molt més àmplia els processos socials i de gènere, que en el passat van ser protagonistes de l’evolució de la pròpia fàbrica. Fruit d’aquestes entrevistes ja es van publicar el llibre Els treballadors de la fàbrica J. Trepat. Vida laboral i social en la Tàrrega del segle XX (1914-1985), de Roser Miarnau, Jaume Espinagosa, Francesca Bardají i Gerard Corbella, editat a Tàrrega l’any 2010.

L’arxiu documental de la fàbrica es troba custodiat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i ha estat la font principal de recerca dels libres de la col·lecció Claus Trepat, que comença a caminar amb l’objectiu d’anar donant a conèixer la història social i econòmica de l’antiga fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat de Tàrrega. Mitjançant un conjunt de monografies elaborades a partir de les investigacions dels especialistes (historiadors, economistes, sociòlegs, antropòlegs…) amb la voluntat d’aprofundir en totes les circumstàncies que rodejaren l’existència d’una empresa que fou un protagonista principal de la mecanització del camp català i espanyol durant una part significativa del segle XX.

Espai de treball (Foto: Museu Trepat)

La primera monografia és obra de Jacinto Bonales.  En aquest estudi s’expliquen les relacions laborals, les condicions de treball dins la fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat durant l’època d’autarquia del règim franquista, una etapa que coincideix amb el de màxima expansió de l’empresa. 

El segon volum està dedicat a la industrialització en les terres de Lleida i recull les ponències de diferents especialistes en les activitats industrials portades a terme històricament en les comarques lleidatanes.

El tercer, de Jacinto Bonales novament, es va dedicar a la recerca documental al voltant dels temes de difusió i propaganda de la fàbrica J. Trepat. Fruit d’aquesta recerca es van analitzar les diferents estratègies comercials, amb els seus encerts i errors que durant els anys de funcionament de la fàbrica van anar variant.

Finalment, l’any passat, 2019, es publicava la mirada fotogràfica de cal Trepat. Fèiem major incidència en la font documental fotogràfica com a mitjà artístic, ja que sovint la fàbrica n’és la protagonista durant aquests darrers anys d’obertura com a museu. Hi participaren 26 fotògrafs d’arreu de Catalunya


La fàbrica és el projecte central, però no l’únic, oi? Fa un temps que treballeu per impulsar una ‘fàbrica de creació’ que canalitzi les inquietuts dels creadors i artistes d’àmbit nacional i internacional.

Ja des de bon començament, els espais de Cal Trepat han estat utilitzats com a escenari per diferents grups de teatre d’arreu, que participen en l’esdeveniment teatral Fira Tàrrega.

Espai de treball (Foto: Museu Trepat)

Cal Trepat ha suposat obrir un espai fabril a noves possibilitats creatives. Les produccions audiovisuals  van començar aviat a prendre protagonisme dins les naus industrials. Vulcania va ser la primera pel·lícula rodada dins la fàbrica. Posteriorment s’enregistrarien multitud de videoclips musicals d’estils ben diversos.

El Festival de Creació Contemporània Embarrat, celebrat cada any a finals de maig, també és una bona ocasió per visitar la fàbrica i trobar al seu interior els debats artístics més actuals.  Sovint hi ha artistes que queden atrapats per l’espai i neixen propostes alienes al Museu que tenen de protagonistes els espais Trepat. Així va ser amb l’artista Joan Fontcuberta que va realitzar una monografia fotogràfica a la fàbrica Trepat que gira al voltant de les avantguardes fotogràfiques.

En aquest sentit i per mirar d’ampliar el focus del públic a qui ens dirigim, vam crear el McTrepat o la influència de la cultura americana a les nostres terres. Aquesta idea va sorgir per la influència que les màquines agrícoles americanes van tenir en els inicis de l’empresa Trepat. Nosaltres hem recollit aquesta iniciativa i l’hem convertit en un esdeveniment cultural i lúdic on hi presentem grups musicals, exhibicions de balls, conferències, gastronomia, petits exposicions, tallers familiars, audiovisuals, un cap de setmana amb sabor americà…

Imatge històrica de la fàbrica J. Trepat (Foto: Museu Trepat)

Quins projectes teniu per al futur?

Estem treballant en el projecte sobre la presència i l’absència de la dona a l’antiga fàbrica Trepat i també al Museu Trepat. La perspectiva de gènere i el seu debat és la font principal d’aquesta recerca de futur basada en la metodologia de les entrevistes.

Continuar en la recerca sobre la història de Cal Trepat per anar publicant monografies a la col·lecció Claus Trepat. Estem col·laborant i facilitant informació i assessorant a les dues autores que estan elaborant una novel·la històrica juvenil sobre l’antiga fàbrica J. Trepat.

En els propers mesos hi ha la previsió d’endegar obres de rehabilitació i reforma de diverses naus (bàsicament les teulades) i sobretot l’estructura de la casa Trepat.

I, a més, anar ampliant el tema del tallers escolars i familiars. Amb altres col·laboradors, estem lligant la possible posta en marxa d’un Fab-Lab sobre tecnologies diverses. Reforçar els nostres lligams amb les cases de turisme rural de la zona…