Text: AADIPA-COAC

El patrimoni industrial desperta l’interès de preservar-lo com a testimoni històric, com a memòria col·lectiva i com a conjunt d’edificis i espais propis, en tant que se li atorga un valor arquitectònic, urbanístic, paisatgístic i social. L’interès neix des del teixit associatiu, les instàncies acadèmiques i l’Administració, ja que significa un patrimoni cultural que ens vincula als nostres avantpassats, i ens adjudica identitat i arrelament. 

Els paisatges industrials constitueixen un ric llegat col·lectiu de gran valor històric, estètic, simbòlic i identitari, a més de representar una magnífica oportunitat per aprendre de la història mitjançant el paisatge.

Tots prenem consciència de la necessitat d’aconseguir una política més conservacionista envers dit patrimoni representatiu de la Revolució Industrial, que va marcar un període de temps amb grans transformacions econòmiques, tecnològiques i socials en la història de la humanitat. 

ÀMBIT D’ACTUACIÓ

Tractarem els Paisatges Industrials territorials i urbans, configurats, alhora, pels elements que integren el Patrimoni Industrial més actual dins l’àmbit nacional i internacional. Posarem un èmfasi especial en el període comprès entre els segles XIX-XXI, a Gran Bretanya, Alemanya, França i Espanya. 

OBJECTIUS

Donar criteris de valoració per tal d’adquirir el coneixement i les eines per transmetre els valors intrínsecs del paisatge industrial i el patrimoni industrial que l’integra (elements d’anàlisi, protocols d’estudi, reflexió…).

Conèixer les diferents tipologies que l’engloben: les configuradores de territori (colònies industrials…), les integrades dins l’àmbit urbà (àrees de patrimoni industrial…), i les aïllades.

Vetllar per la seva protecció mitjançant diferents fórmules (revisió i redacció de planejament urbanístic, declaració de béns de protecció- BCIN o BCIL, plataformes de defensa…).

Analitzar i establir criteris d‘intervenció, i donar exemples.

Estudiar fórmules de gestió, per tal de donar-li ús i manteniment

Fer créixer la consciència envers el paisatge i el patrimoni industrial, convertit en un recurs cultural, per tal de transmetre’l a les generacions futures.

INTERÈS

El patrimoni industrial es defineix com el conjunt de restes, materials i immaterials, de la cultura industrial que posseeixen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. Aquestes restes poden ser: fàbriques, molins, mines, tallers, magatzems, llocs on es genera, es transmet i s’usa energia, infraestructures de transport, així com els llocs on es desenvolupen les activitats socials relacionades amb la indústria, tals com l’habitatge, el culte religiós, l’educació o el lleure. 

Alhora té un valor testimonial, d’identitat, d’arrelament…, en què la història obrera i l’empresarial es fusionen amb la història de la tecnologia i la ciència. 

Aquest rerefons ens ofereix un llegat del patrimoni industrial per estudiar des de la vessant paisatgística, urbanística, de l’edificació, de les infraestructures i maquinària, fins a la documental. Així, en aquest curset, es volen posar de manifest els paisatges industrials conformats.

FINALITAT

Establir diferents eines per al coneixement, difusió, protecció, rehabilitació, utilització, conservació i manteniment del paisatge industrial i el seu patrimoni arquitectònic (pla integral, pla director industrial, pla especial…).

Plantejar usos i activitats d’acord amb la seva funció i ús inicial, com són la tecnologia, la recerca, la creació, els vivers d’empreses…

Tot plegat relacionat amb els conceptes innovadors de l’actual segle XXI, com la rehabilitació lligada amb la sostenibilitat, entesos com a construcció d’una cultura de la ciutadania, les noves oportunitats i la conservació d’un llegat col·lectiu.

Directora:

Olga Correa Sala, arquitecta

Col.laboradors:

Joaquim Sabaté i Bel, dr. arquitecte i llicenciat en ciències econòmiques

Jordi Rogent Albiol, arquitecte

Dídac Gordillo Bel, arquitecte

Gemma Solbes i Pons, llicenciada en periodisme