«Cavallers i ferrers al castell de Rocabruna» és una mostra de l’enorme treball d’equip que comporta endegar el procés de recuperació arquitectònica i arqueològica d’un monument antic. Aquest ha estat lent i feixuc, però alhora apassionant per a tots aquells que hi hem estat implicats. L’exposició, i el petit catàleg que teniu a les mans, volen donar a conèixer, en general, els resultats de l’actuació i, en particular, difondre els diferents aspectes de la vida quotidiana en un emplaçament militar medieval pirinenc. S’organitza en compartiments temàtics, i cronològicament se centra en el darrer moment de funcionament del castell, als segles XIV i XV, quan les transformacions constructives i funcionals van estar molt condicionades pels conflictes de la baixa edat mitjana.

Vista aèria del castell de Rocabruna (Fotografia extreta del catàleg de l’exposició)

Allò que s’endegà l’any 2006 com a simple consolidació d’urgència d’alguns paraments del castell, que sobresortien esparsos enmig de les runes i la vegetació que el cobria, de mica en mica, a mesura que avançaven l’excavació i la consolidació del conjunt, esdevingué un veritable procés de redescoberta d’una de les fortificacions d’època medieval més importants de Catalunya. Inicialment, l’actuació es va circumscriure al recinte sobirà, sector on residia el senyor feudal del castell. Aquí ja aparegueren un seguit d’elements materials, com ara les peces d’un joc, que ens permetien albirar la vida que hi duien els seus estadants; una veritable finestra al nostre passat. Evidentment, això ens esperonà a continuar la intervenció a la part inferior del castell, el recinte jussà, on l’excavació d’una gran sala ens ha proporcionat un dels conjunts de materials metàl·lics més importants descoberts a Europa aquests darrers anys. No cal dir que aquestes descobertes foren una agradable sorpresa, bàsicament perquè quan un complex constructiu entra en desús, el sentit comú convida a no deixar gran cosa a dins. Potser per això, la troballa d’un important conjunt de material arqueològic és un fet extraordinari, en el sentit que el més habitual hauria estat trobar els nivells d’ocupació més aviat nets i polits per sota les runes.

Balda de ferro (Fotografia extreta del catàleg de l’exposició)

Cada intervenció al castell va suposar un nou repte per a l’equip, un nou nivell d’aprenentatge amb la incorporació de nous fronts d’anàlisi, nous col·laboradors i amb la ment oberta per adquirir els coneixements que més bé expliquessin les troballes. La restauració de bona part dels materials metàl·lics n’ha fet possibles l’anàlisi i la interpretació, responent a la nostra creixent inquietud arqueològica per aproximar-nos al coneixement del llarg període medieval als Pirineus orientals.

Una motivació clau d’aquesta exposició rau, però, en el compliment d’un codi deontològic no escrit que ens compromet, com a professionals de l’àmbit del patrimoni cultural, a retornar a la societat tot allò que ens ha estat atorgat mitjançant la pràctica de la nostra disciplina, ja sigui en forma de publicacions, d’exposicions o d’ensenyament pedagògic. Per tant, la nostra intenció és posar a l’abast del conjunt de la ciutadania aquestes descobertes, un cop restaurades i consolidades; tant les restes immobles com les mobles, ja que volem que un cop feta la visita a l’exposició el
visitant senti la necessitat de finalitzar el recorregut amb una excursió al lloc on s’alça el castell, que ja ha estat consolidat i museïtzat. Esperem que gaudiu d’aquesta descoberta tant com nosaltres.”

Cavallers i ferrers al castell de Rocabruna (Pròleg).
Diputació de Girona. Servei de Monuments, Girona, 2017