Sota el signe de Vulcà
Forjadors. Ceràmica grega de figures negres (Segle V aC)

Forjadors. Ceràmica grega de figures negres (Segle V aC)

Al llarg de la història, els artistes plàstics han representat sovint escenes d’artesans en l’exercici del seu ofici. Pel què fa al treball del ferro, conservem nombroses representacions del tema en obres d’art pertanyents a tots els períodes històrics.

A Catalunya i als territoris hispànics el catàleg de pintures i escultures  relacionades amb el ferro no és nombrós, però el cert és que està signat per alguns dels grans mestres de l’art occidental.

L’art de les antigues civilitzacions ens ofereix les primeres representacions de l’ofici, en forma de relleus escultòrics i ceràmiques decorades.

Atenent a la seva condició de déus del foc i dels metalls, l’Hefest grec i el seu homònim romà, Vulcà, solen aparèixer treballant a la farga amb l’ajut dels cíclops i els gegants.

El món medieval potenciarà, en canvi, la dimensió gremial i religiosa de sant Eloi ferrer. La tradició explica que Jesucrist va voler donar  una lliçó d’humilitat al sant patró dels menescals, salvant miraculosament el cavall a qui Eloi havia tallat la pota. És per aquesta raó que els retaules medievals ens el representen al seu obrador, ferrant la peülla de l’animal. Les grans similituts amb les ferreries actuals, especialment les emplaçades en àrees rurals, ens palesa que l’ofici i les eines que li són pròpies s’han mantingut invariables al llarg de nombroses centúries.

Retaule de Sant Eloi. Segle XV (MNAC)

Retaule de Sant Eloi. Segle XV

El vessant mític, inherent a l’art grec i romà, tindrà el seu ressò en l’art renaixentista i barroc de la mà de pintors tan reconeguts com Velázquez o Goya. Les seves interpretacions de la Farga de Vulcà presidiran les sales de nombrosos palaus de la monarquia i la noblesa europea.

Al segle XIX, en paral·lel al procés de desintegració de les velles estructures gremials, anirà prenent forma la visió idíl·lica de l’artesà medieval.

Aquest es convertirà en referent d’un món idealitzat, fortament contraposat a la societat industrial, que representa els valors tradicionals de l’artesanat i de la peça única.

Pels intel·lectuals i els artistes d’inicis del segle XX, el ferro de forja simbolitzava els orígens industrials de Catalunya però, per damunt de tot, materialitzava una de les principals aportacions tecnològiques de Catalunya a la història de la siderúrgia europea: la farga a la catalana, un sistema de producció mil·lenari que les modernes foneries de ferro havien condemnat a l’extinció.