Farga Palau de Ripoll (Fotografia: mNACTEC)

Una farga era un taller preindustrial destinat a la producció de ferro en brut, amb una organització humana molt estructurada i una gestió racional dels recursos naturals (carbó, mineral i aigua).
La farga ‘a la catalana’ era la variant tecnològica del procediment directe d’obtenció de ferro que es va desenvolupar als Pirineus orientals entre els segles XVII i XIX. Produïa ferro per reducció del mineral i es caracteritzava per una combinació particular entre tecnologia i treball. Les fargues a la catalana, a diferència de les altres, disposaven d’una trompa hidràulica per insuflar aire al baix forn.

Els seus elements principals eren el mall, el forn i el sistema d’injecció d’aire.

Elements constitutius d’una farga (Fotografia: Enciclopèdia Catalana)

El mall de farga era un martell de gran dimensions que s’emprava per eliminar les escòries i compactar el masser extret del forn. Era accionat per una roda hidràulica, un mecanisme que permetia convertir la força generada per un curs, o salt d’aigua, en energia mecànica. La roda hidràulica es va usar durant segles com a força motriu per accionar diversos aparells emprats en multitud d’activitats industrials, com la producció i transformació de metalls, l’elaboració de paper o la mòlta de gra.

Rodes hidràuliques de la farga d’aram de Banyoles (Fotografia: Farga de Banyoles)

Consistia en una gran roda de fusta que girava per l’impacte –o pressió– de l’aigua sobre unes pales o calaixos disposats al seu perímetre exterior. A les fargues, es col·locava adossada a l’exterior d’un dels murs de l’edifici, en posició vertical. A l’ull de la roda hi encaixava un tronc de noguer o castanyer, denominat eix o calaibre, que transmetia un moviment de rotació. El calaibre tenia 4 palmes de ferro a l’extrem oposat que, en rotar, colpejaven el mànec del mall, transformant el moviment circular en vertical.

Fargaires treballant (Fotografia: Museu Etnogràfic de Ripoll)

L’operació de reduir el mineral es feia al baix forn. Aquest tenia forma troncocònica i estava delimitat per tres parets revestides amb peces de ferro i una paret d’argila. Es carregava amb capes alternatives de mineral de ferro i carbó vegetal i assolia una temperatura estable d’uns 1000 graus centígrads

Forn de reducció i trompa hidràulica (Fotografia: Wikipedia)

El forn incandescent s’avivava amb aire injectat per una o dues manxes -mogudes a sang o amb rodes hidràuliques- i, a partir del segle XVII, per la trompa hidràulica. Aquest aparell consistia en una caixa que rebia l’aigua del rec –peixera– i disposava de dos o tres tubs verticals de fusta –arbres–  a la part inferior. Uns forats practicats a l’arbre –espiralls–  permetien l’entrada d’aire el qual, a causa de ‘l’efecte Venturi’, era arrossegat pel doll d’aigua fins a la caixa dels vents. Al colpejar amb la banqueta, l’aigua se separava de l’aire i s’escolava per un desguàs, mentre que l’aire era conduït cap a la tovera que comunicava amb el forn.

L’ús de la trompa hidràulica va permetre controlar l’entrada d’aire al forn, transformar-lo en fluxos contínus i sostinguts

BIBLIOGRAFIA:

La farga Rossell: un exemple de farga a la Catalana, (Col·lecció Guies de Patrimoni Cultural d’Andorra), Govern d’Andorra, 2004

La farga Palau de Ripoll (Quaderns de didàctica i difusió, 20), mNACTEC, 2010